Perdó

I així acaba la Carta de Taizé 2011...

"El Evangelio nos anima a ir incluso más lejos: la justicia debe prolongarse en el perdón, las sociedades humanas no pueden vivir sin él. En muchas partes del mundo, las heridas de la his­toria son profundas. Atrevámonos a poner fin a lo que puede terminarse hoy. Así un futuro de paz, preparado en el corazón de Dios, podrá des­plegarse plenamente.

Creer en el perdón de Dios no significa olvidar la falta. El mensaje del perdón nunca puede uti­lizarse para sostener las injusticias. Al contrario, creer en el perdón nos hace libres para discernir nuestras propias faltas, así como las injusticias en nuestro entorno y en el mundo. Depende de noso­tros reparar lo que puede arreglarse. Sobre este arduo camino, encontramos un apoyo vital: en la comunión de la Iglesia, el perdón de Dios puede otorgarse de nuevo.

Cada ser humano tiene tanta necesidad del perdón como del pan cotidiano. Dios lo da siempre gratuitamente, “Él que perdona todas tus ofensas”. Abrir las manos en la oración es un gesto muy simple que puede expresar nuestro deseo de acogerlo.

Cuando rezamos en el Padrenuestro: “Perdona nuestras ofensas, como también nosotros perdo­namos” su perdón ya nos toca. No son palabras en el aire: algo sucede cuando rezamos con estas palabras que Jesús mismo nos enseñó. Y estamos preparados para perdonar también nosotros y a no condenar definitivamente a otra persona cuando hemos sido ofendidos.

Cristo distingue entre la persona y la falta cometida. Hasta su último aliento sobre la cruz, ha rechazado condenar a nadie. Y lejos de minimizar la falta, la ha tomado sobre sí.

Hay situaciones en las que no conseguimos per­donar. La herida es demasiado grande. Entonces debemos recordar que el perdón de Dios no falla nunca. En cuanto a nosotros, a veces conseguimos perdonar sólo por etapas. El deseo de perdonar es ya un primer paso, incluso cuando este deseo per­manezca sumergido en la amargura.

Al perdonar, Dios hace algo más que borrar nuestras faltas. Nos da una vida nueva en su amis­tad, animada día y noche por el Espíritu Santo.

Acoger y transmitir el perdón de Dios, ése es el camino que Cristo ha abierto. Nosotros avan­zamos por él a pesar de nuestras fragilidades y de nuestras heridas. Cristo no hace de nosotros muje­res y hombres que han llegado ya a la meta.

Pobres del Evangelio, no tenemos, como cris­tianos, la pretensión de ser mejores que los demás. Lo que nos caracteriza es simplemente la opción de pertenecer a Cristo. Al hacer esta elección quere­mos ser totalmente consecuentes.

Y todos nosotros podemos hacer este descu­brimiento: el perdón recibido o dado es creador de alegría. Saberse perdonado es quizás una de las alegrías más profundas, más liberadoras. Ahí está la fuente de la paz interior que Cristo quiere comu­nicarnos. Esta paz nos llevará lejos, irradiará para los demás y para el mundo."

· “Distinguir entre la persona y la falta que ha cometido”: ¿Cambia esto mi manera de mirar a los demás?
· ¿Creo en el perdón?
· Si Dios “disipa mis pecados como una nube”, ¿qué cambia esto para mí? ¿A qué me llama Dios por su perdón?

Compassió

I la Carta de Taizé 2011 continua així...

"La opción por la alegría no es una evasión lejos de los problemas de la vida. Al contrario, ella permite mirar a la realidad de frente, incluso en el sufri­miento.

La opción por la alegría es inseparable de la opción por el hombre. Ella nos colma de una com­pasión sin límites.

Gustar, aunque sea un poco, la alegría de Dios hace de nosotros mujeres y hombres de comunión. El individualismo como camino hacia la felicidad es una ilusión.

Ser testigos de la comunión supone tener el valor de ir contracorriente. El Espíritu Santo nos dará la imaginación necesaria para encontrar cómo hacernos cercanos a los que sufren, escucharlos y dejarnos tocar por las situaciones de angustia.

El camino de la felicidad, en el seguimiento de Jesús, consiste en el don de nosotros mismos, día tras día. Por nuestra vida, con una gran sencillez, podemos expresar el amor de Dios.

¡Si nuestras comunidades, nuestras parroquias, nuestros grupos de jóvenes se convirtiesen cada vez más en lugares de bondad del corazón y de con­fianza! Lugares donde nos acojamos mutuamente, donde busquemos comprender y sostener al otro, lugares donde estemos atentos a los más débiles, a los que no son parte de nuestro círculo habitual, a los que son más pobres que nosotros.

Uno de los signos de nuestro tiempo es la bella generosidad con la que innumerables personas han ayudado a las víctimas de las dramáticas catás­trofes naturales. ¿Cómo puede esta generosidad animar nuestras sociedades, también en la vida cotidiana?

Por necesaria que sea la ayuda material en ciertas situaciones de emergencia, ésta no es suficiente. Lo que importa es hacer justicia a los despojados.

Los cristianos de América Latina nos lo recuer­dan: el combate contra la pobreza es un combate por la justicia. La justicia en las relaciones interna­cionales, no el asistencialismo.

Aprendamos a superar el miedo. Todos cono­cemos ese reflejo de protección que consiste en querer garantizar nuestra seguridad incluso a expensas del bienestar de los demás. Y esto parece acentuarse en nuestra época, en la que aumenta el sentimiento de inseguridad. ¿Cómo no ceder al miedo? ¿No será yendo al encuentro de los demás, incluso de aquellos que aparecen como una amenaza?

La inmigración es otro signo de nuestro tiempo. A veces es percibida como un peligro, pero es una realidad ineludible que ya está modelando el por­venir.

Otro signo de nuestro tiempo es la creciente pobreza en el interior de los países ricos, en los que a menudo, el abandono y el aislamiento son las pri­meras causas de la precariedad.

La acumulación exagerada de bienes materiales mata la alegría. Ella nos atrapa en la envidia. La felicidad se encuentra en otra parte: al escoger un estilo de vida sobrio, al trabajar no sólo por el bene­ficio, sino para dar sentido a la existencia, al com­partir con los demás, cada uno puede contribuir a crear un futuro de paz. Dios no nos da un espíritu de temor, sino un espíritu de amor y fortaleza inte­rior."

· Dónde he sido testigo de la pobreza o la injusticia?
· ¿Qué despierta mi generosidad? ¿Cómo sostenerla a través del tiempo?
· ¿Es importante estar más atentos a nuestro estilo de vida?
· ¿Qué nos ayuda a mirar a los que sufren y a dejarnos mirar por ellos?

Alegria

Hola a tothom!

Ara feia dies que no us dèiem res i això no pot ser!!!!

Desitgem que tingueu unes molt bones festes, un Bon Nadal (ha passat el dia 25, però encara som a l'octava de Nadal, eh?). Que gaudiu d'aquests dies i els aprofiteu per estar amb els qui més estimeu.

Us escrivim la primera part de la Carta de Taizé 2011, escrita pel germà Alois. Aquesta és la carta que meditaran i comentaran en petits grups tots els joves que han anat a Rotterdam, a la 33a Trobada Europea de Joves, la peregrinació de confiança sobre la terra.

"La alegría del corazón, esa es tu vida. ¡Deja la tristeza! Esta llamada de un creyente que vivió mucho antes de Cristo se dirige también a nosotros hoy.

En nuestras existencias, atravesamos dificultades y sufrimientos, a veces durante largos períodos. Pero quisiéramos buscar siempre reencontrar la alegría de vivir.

¿De dónde viene esta alegría?

Se despierta por el asombro de un encuentro, por la duración de una amistad, por la creación artística, o también, por la belleza de la naturaleza...

El amor que se nos muestra hace nacer una felicidad que colma poco a poco el fondo del alma.

Y somos llevados entonces a hacer una opción por la alegría.

A veces los que conocen la pobreza y la privación son capaces de una alegría de vivir espontánea, una alegría que resiste el desánimo.

Cuando, en muchas ocasiones, la Biblia invita a la alegría, ella también nos muestra la fuente. Esta alegría no depende solamente de circunstancias momentáneas, viene de la confianza en Dios: "Alegraos siempre en el Señor. Os lo repito: alegraos.El Señor está cerca."

Cristo no ha venido para fundar una religión en competencia con otras. En Él, Dios ha compartido nuestra condición para que cada ser humano se sepa amado por un amor de eternidad y encuentre así su alegría en una comunión con Dios. Al creer en Él, nuestros ojos se abren aún más a todo lo que es humano, el amor de una madre por su hijo, la devoción de los que cuidan a los enfermos..En estos actos de generosidad, Cristo está presente, a veces sin ser reconocido.

Cristo aporta una renovación radical del ser humano. Esta vida nueva, la ha vivido primero Él mismo y ha luchado por permanecer fiel. Justo antes de ser arrestado, partió el pan mientras pronunciaba estas palabras misteriosas: "Esto es mi cuerpo entregado por vosotros." Sí, Él es "la Palabra hecha carne". Él ha transformado su muerte injusta en el don de su vida. Resucitado de entre los muertos, exhala su aliento sobre sus discípulos y les comunica el Espíritu Santo, la vida misma de Dios.

El Espíritu Santo deposita la alegría de Cristo resucitado en el fondo de nuestro ser. Esta alegría está ahí no sólo cuando todo es fácil. Cuando se nos coloca delante de una tarea exigente, el esfuerzo puede reanimar la alegría. E incluso en las dificultades, puede permanecer enterrada como la brasa bajo las cenizas, sin apagarse. En la alabanza, permitimos que ascienda en nosotros, y de pronto, el instante se ilumina."

• ¿Qué me pone triste? ¿Qué me hace feliz?
• “Hacer una opción por la alegría”: ¿Es esto una ingenuidad, dadas las dificultades de la vida? ¿Qué cambia la alegría en mi vida personal y en mi entorno?
• ¿Por qué la alegría es tan importante para los cristianos?
• ¿He tenido en situaciones de prueba la experiencia de una “alegría que se resiste al desánimo”?

Activitats de Nadal

Hola!!!!!

Recordeu que divendres 17 i dissabte 18 tenim dues activitats de Nadal ben especials!

1. DIVENDRES 17 de desembre a les 20.30 hores: PREGÀRIA+AMIC INVISIBLE+SOPAR

Començarem amb una petita pregària de Nadal i després cantarem nadales, ens donarem els regals de l'amic invisible i soparem tots junts.

Què cal portar? Doncs alguna cosa de sopar per compartir (agrairíem que fos teca, no només patates fregides, ja que sinó poc menjarem entre tots...).
També heu de portar un regal UNISEX d'uns 3-5 € (ja embolicat, siusplau) i anònim, que servirà per fer l'activitat de l'amic invisible.

Intentarem acabar sobre les 22.30 h (aproximadament....)

2.- DISSABTE 18 de desembre a les 10 hores (quedem a la rectoria): ACTIVITAT ALS CASALS D'AVIS

L'horari previst és de 10 h a 13 h i anirem a dos casals: el Casal de Sant Miquel i al Casal Benèfic.

La intenció és cantar nadales, fer un joc amb els avis i compartir una estona amb ells, que ens esperen amb moltes ganes perquè els animem una mica aquest Nadal.
Recordeu que és una manera molt maca de fer voluntariat i ajudar els altres.

Què cal portar? Instruments qui en tingui, ja que són importants per acompanyar les nadales. Si algú vol pensar algun acudit per explicar als avis, serà benvingut. També cal dur moltes ganes de participar i col·laborar entre tots a fer les activitats. Si hi ha algun voluntari per fer la presentació del joc, que ens ho digui, que estarem molt contents de dir-li què ha de fer.

És important que intenteu venir ja que no fem gaires voluntariats durant l'any, i sense vosaltres no serà el mateix!

Si teniu cap altre dubte, contacteu amb els vostres monitors!!!

I tu com vius l'Advent?

L'Advent és una oportunitat per preparar-se interiorment per viure de nou la vinguda de Jesús: el Nadal. L'Advent és una crida a confiar que sí, que si volem, la vinguda de Jesús pot canviar les nostres vides. Pot transformar i omplir de llum, pau i molt d'amor aquest cor que a vegades el dia a dia ens refreda, enfosqueix i endureix... Sí, és possible!

No deixem passar aquesta oportunitat! Vol néixer en nosaltres. Deixem-li espai!

Advent. (català) from Bruno Bérchez on Vimeo.

Juno

Juno és una adolescent que s’enfronta a un embaràs imprevist i, per això, busca uns pares adoptius. Amb un intrèpid inteŀlecte, molt allunyat de l’habitual angoixa adolescent, resol els problemes de front, exhibint una exuberància tan aguda com inesperada.

Aquest és un petit resum de la pel·lícula que vam veure ahir.

Què us va semblar?

Gerardo Mejia - No me podrán vencer

Cansado de dar vueltas en el desierto
contigo no me podrán vencer

Abriste los ojos, descendiste
para cumplir con la tarea difícil
de sacarme de esta crisis
de sacarme del camino
acompañado de estos infelices
que hacen lo contrario que Tú dices

Dime lo que te conmovió
que hice para merecer
esta esperanza
que me fortalece cada amanecer
esta tranquilidad
que este mundo nunca va entender
cuando todo estás a punto de perder

La victoria no se mide
por la casa, por los carros que tu tienes
ni tampoco por los premios o medallas que obtienes
ni por todos los aplausos que traen una multitud
que siguen tus pasos cada vez que estás en Holliwood

Dicen que para ganar
aveces tienes que perder
dicen que para poder amar
te tiene que doler
por eso mismo no reclamo
porque tengo que aprender
de rodillas en mi cuarto
esperándote volver

Sé que algún día Tú regresas
y me dicen tus promesas
No me podrán vencer
sé que algún día Tú regresas
y es lo que me da las fuerzas
No me podrán vencer

No me podrá vencer el diablo
sigo el ejemplo
de un Apóstol llamado Pablo
y aunque me crucifiquen con un taladro
nunca se olvidarán
del que yo les hablo

Es difícil resistir su amor
y más difícil existir sin su amor
en pruebas de fuego,
en tormentas y truenos
se nos complica ser buenos
al fin, sin su amor

Y reconozco que sin Tí
no puedo, no sirvo, no valgo
me siento vencido
culpable de todos mis cargos
por haber caído
cuando extiendes tu mano
cuando menos esperamos
cuando más necesitamos
y por eso es que te amo
y..

Sé que algún día Tú regresas
y me dicen tus promesas
No me podrán vencer
sé que algún día Tú regresas
y es lo que me da las fuerzas
No me podrán vencer
Me siento poderoso, invensible
tu palabra es el combustible, es el aire
cuando estoy por hundirme
mi chaleco anti-balas
cuando me le acerco a gente mala
que juran cambiar un día
y nunca circumbalan

Soy de carne y hueso igual que tu
y aveces ya no puedo más
con este peso igual que tu
lleno de problemas
hasta el pescuezo igual que tu
esperando en su regreso igual que tu (igual que tu)

Porque.. Sé que algún día Tú regresas
y me dicen tus promesas
No me podrán vencer
sé que algún día Tú regresas
y es lo que me da las fuerzas
No me podrán vencer

Soy más que un vencedor
No me podrán vencer más

Dóna'm d'aquesta aigua

Inici del curs 2010-2011

Ei, joves! Com ja sabeu, divendres que ve, dia 8 d'octubre, iniciem un nou curs del Grup de Joves.

ON: a l'Escola Assís

QUAN: a les 20 h

COM: Amb una Eucaristia, dinàmiques per conèixer els monitors i un sopar: cal que porteu alguna cosa per compartir (les begudes ja les posa la parròquia).

PER QUÈ: doncs perquè en tenim moltes ganes, per veure'ns les cares, per descobrir un nou món, gent nova, per apropar-nos a Jesús, perquè som cristians i ho celebrem!

QUÈ CAL PORTAR: moooooooolta il·lusió, ganes de compartir amb joves com tu i com jo grans experiències, alegria, teca (que hem de jalar tots!) i instruments musicals per tocar a la missa (ja us informarem de l'hora per quedar amb els músics per assajar, ok?).

Què us sembla? Us animeu a venir? Us hi esperem!!!! :-)

Fins ben aviat!

Taizé

Del 22 al 29 d'agost un grup de 16 joves de l'arxiprestat de la Cisa vam marxar cap a Taizé, França. La Comunitat de Taizé és una comunitat monàstica cristiana que acull integrants de diverses confessions.

Taizé és intrínsecament genial. Un lloc on compartir sensacions, sentiments, maneres de ser i veure la vida, de creure, on compartir la fe, amistats, moments...

Taizé és un oasi enmig del desert, aquell lloc que tant es desitja sense saber-ho. Un lloc on trobar l'amor cap a un mateix, cap als altres i cap a tot el que ens envolta. És necessari trobar la pau interior que brota de la gran font de l'oasi de Taizé per seguir i saber enfrontar-nos a les diferents situacions que ens depara la vida.

Albert, Sara, Clàudia, Anna i Magalí

Minicurset de filosofia

Hola! Què tal caloreta?
Esteu cansats de platja, de no saber què fer, de no saber com matar el temps...? Doncs, com anem fent des de fa uns estius, des de la parro us tornem a oferir el mini curset d'estiu de filo.
Aquest any el títol del curset serà:

L'Home light vs. Sócrates
Una vida sense valors, o una vida en recerca?

Qui és l'home light? Doncs és l'home que el nostre Món ens ofereix; un ésser materialista, hedonista i consumista, que no aspira a trobar cap veritat, però que tampoc l'importa, ja que la seva gran preocupació està en l'èxit i la diversió.
En aquest home post-modern s'hi oposa Sócrates, que ens proposa un altre camí, molt més dur i contracorrent, però molt més emocionant; el camí de la recerca de la veritat.

Què és l'home? Què és la vida? A partir del llibre El hombre light, un hombre sin valores, del Dr. Enrique Rojas Marcos i uns capítols del Fedó de Plató, ens plantejarem quin és aquest model d'home i la vida que ens planteja la societat post-moderna, i quin és el camí que Plató, per boca de Sòcrates, proposava en aquells el volien escoltar.

El curset serà DIMARTS 17 d'agost i DIJOUS 19, de 17 h a 19 h, a la rectoria de la Parròquia de Sant Cristòfol, c. Rectoria, 15.

Confirmeu la vostra assistència, i sigueu puntuals, perquè 2 hores passen volant. Podeu portar-hi amics que hi estiguin interessats.

Una abraçada i fins aviat!

Sortida al Cottolengo

Hola a tothom!!!

Ei, com que esteu de vacances i sempre hi ha molts de vosaltres que demaneu anar al Cottolengo, us proposem anar-hi aquest DISSABTE 17 de JULIOL. Serà al matí, dinarem al parc Güell i tornarem després de dinar.

El planning és:
9 h - Estació Renfe Premià de mar (cal portar entrepà i beguda)
10.15 h - Arribem al Cotto
11 h - Passeig amb els residents pel Parc Güell
12.30 h- 14 h - Donar dinars
14.30h - Anem a dinar al parc
16 h - Anem tornant a Premià, per arribar cap a les 17 h i escaig.

Què us sembla? Aquells que hi estigueu interessats confirmeu l'assistència per saber si cal esperar-vos o no.

Una forta abraçada i animeu-vos!!!, que és una gran experiència que val molt la pena, ja que veureu com és cert allò que diu Jesús, que "fa més feliç donar que rebre", tot i que allí un sempre rep molt més del que dóna.

Sortida parroquial / La última cima

Bon estiu a tots!

Fa unes setmanes us vam enviar el trailer d'una peli sorprenent anomenada "La última cima", sobre l'apassionant vida d'un jove capellà, Pablo Domínguez, que va morir fa dos anys en un accident de muntanya.

Finalment la peli ha arribat i està tenint molt més èxit del que inicialment semblava. Per això, abans que ens la treguin, hem muntat una mini excursió a Barcelona per anar-la a veure.

Serà DIMARTS 6 JULIOL (abans de la festa major!).
La sessió és a les 20.15 h al CINE ALEXANDRA (c. Rambla Catalunya, 90).
Hem quedat a l'estació de Premià de Mar a les 18.45 h. No dura gaire, i tornarem en tren després de la peli.

Animeu-vos que val la pena veure una peli ben diferent.
Si us animeu, aviseu perquè us esperem, ok?

30 de juny, pregària a La Cisa

Bon dia a tots!

Com van les vacances? Com han anat els exàmens?

Com us vam anunciar, per acabar el curs dels grups de joves de l'arxiprestat hem preparat una darrera pregària per aquest DIMECRES 30 de JUNY a La Cisa. Serà a les 21 h i vindran tots els joves de les parròquies de l'arxiprestat.

Hem quedat a les 19.45 h a la parròquia per fer uns entrepans pel pica-pica i sortir amb cotxes cap a La Cisa.

Comptem amb tots vosaltres per acabar el curs posant-lo als peus de la nostra petita, però entranyable, Mare de Déu de La Cisa, i així desitjar-nos tots plegats un bon estiu.

Ah! I aquells que toqueu instruments no us els oblideu, please!

Una forta abraçada de tots els vostres monis i fins demà dimecres.

Els vostres monis

Activitats d'estiu

Hola a tothom!!!

Com es presenta l'estiu??? Ja sabem que ens trobeu a faltar..., per això us informem que aquest any també tenim previstes diverses activitats d'estiu: una pregària de final de curs de l'arxiprestat, a La Cisa (el 30 de juny); un cinefòrum (el 2 de juliol), una sortida al Cottolengo (a mitjans de juliol) i... sí! Marxar de nou a Taizé!!! Pels que ja vàreu venir, podreu repetir l'experiència i pels que no heu vingut encara, animeu-vos!!!

Hem programat una reunió informativa pel proper dilluns dia 05 de juliol a les 20:00 hores al Casal del Germà Miquel. Allà us donarem informació necessària per al viatge, així com la documentació que cal omplir i els terminis d'inscripció.

De totes maneres, si hi esteu interessats ja us avancem els dies que hi anirem i el preu de la sortida: seran pels propers dies 21 a 29 d'agost de 2010 i el preu és uns 140 €.

Seria important que ens confirmessiu, bé per e-mail, bé per mitjà dels vostres monitors, si vindreu a la reunió del dia 05, perquè ens organitzem.

Que passeu una molt bona revetlla!!!

La creu de cada dia

Diuen que una vegada hi havia un sant baró que malgrat ser pietós i tenir moltes ganes d’anar al Cel, sempre es queixava a Nostre Senyor perquè la creu de cada dia li havia triada massa pesada, incòmoda i difícil de suportar. Se’n queixava amb tanta insistència que el Bon Déu un dia respongué a les seves queixes a través d’un somni. Somnià que el Senyor el despertava presentant-li un Àngel que inspirava pau només de veure’l i li digué: ‘Fill meu, aquest és l’encarregat del magatzem de les creus de cada dia. Ell t’atendrà. Demana-li el que vulguis!’.

El bon home, molt content i agraït, seguí l’Àngel cap al magatzem de les creus. Manoi! Manoi! Quantes i quantes n’hi havia! Grans, petites i mitjanes. Boniques, més boniques, pesants, lleugeres, etc. L’Àngel, molt amable però sense entusiasme, les hi mostrà totes dient-li: ‘Te les pots emprovar; tria la que vulguis’.

La seva manca de vehemència contrastava amb la molta que en gastava el bon home mentre anava repetint: ‘Gràcies! Gràcies!’.

Deixà la creu que portava repenjada a la paret i començà a emprovar-se les creus; l’una era petita però amb el pes desequilibrat; l’altra tenia unes arestes que ferien l’espatlla; l’altra pesava massa; l’altra relliscava; l’altra... Ai, manoi! Havent-n’hi tantes, semblava que no havia de ser tan difícil triar-ne una.

El bon home es disculpava pel seu titubeig. L’Àngel, però, l’asserenà dient-li: ‘Tranquil, ja m’hi he trobat altres vegades!’.

Per fi, el sant baró en trobà una mig colgada entre les altres –cosa estranya, perquè a l’entrar totes les creus estaven ben visibles-, se l’emprovà i de seguida notà que se li adaptava molt millor que totes les altres que fins llavors s’havia anat emprovant. Molt satisfet digué:

- Ara n’he trobat una que em ve a la mida! Gràcies, Déu meu, gràcies!

L’Àngel, molt serè i amb posat filosòfic, li preguntà:

- Segur que et va bé aquesta? N’estàs segur?
- Ja ho crec que sí! És la que he estat demanant tota la vida!
- Millor, noi, millor! Sàpigues, però, que aquesta és la que portaves a l’entrar!
　
La creu de cada dia, el que Déu ens demana cada dia, sempre és el que és millor per a nosaltres! Cert que ningú no està content amb el que té, però cert que el que tenim per voluntat de Déu, sempre serà el "més suportable", el "més còmode" i el "més profitós"; és a dir, serà "allò que ens farà més feliços".
　
Del llibre Tardor a Sant Miquel de Turbians, de Mn. Francesc Cima i Garrigó

La última cima

Trailer Película "La última cima" · Pablo, sacerdote, sabía que iba a morir joven y deseaba hacerlo en la montaña. Entregó su vida a Dios… y Dios aceptó la oferta. Ahora dicen que está vivo. Pablo era conocido y querido por un número incalculable de personas, que han dejado constancia de ello después de su muerte. LA ÚLTIMA CIMA muestra la huella profunda que puede dejar un buen sacerdote, en las personas con las que se cruza. Y provoca en el espectador una pregunta comprometedora: ¿también yo podría vivir así?

Una pel·lícula diferent i molt interessant que s'estrena demà 11 de juny a Barcelona. Basada en una història real, va sobre la vida d'un capellà jove que va morir fa un parell d'anys. La veritat és que promet, i ben segur que donarà que parlar. Us la recomanem!

La pel·lícula s'estrena als següents cinemes:

CINEMES GIRONA: c. Girona, 175, Barcelona; info@cinemesgirona.cat Comprar Entradas Online tel. 93 118 45 31

CINE ALEXANDRA: Rambla Catalunya, 90, Barcelona. Comprar Entradas Online tel. 932 150 503

MULTICINEMES EL BOSQUE: Rambla Prat, 16, Barcelona; Comprar Entradas Online tel. 932 172 642

http://www.youtube.com/watch?v=zIQEY2shOqs

Últim dia de grup

Hola!!!

Avui, divendres 4 de juny, és l'ultim dia de grup, snif snif snif... Però no patiu que segur que durant l'estiu ens empesquem alguna activitat tipus "cinefòrum", trobada a la fresca... I també ens anirem veient pel poble ;-)

La celebració de final de curs del Grup de Joves serà a les 20.30 h, a l'escola Assís. Ja avisem que serem MOLT puntuals!!! Celebrarem l'Eucaristia, farem una activitat molt xula i un sopar de fi de curs. Acabarem cap a les 23 h (aviseu a casa...).

També heu de recordar que cada grup ha de portar alguna cosa per sopar i compartir (cada grup ja sap el que ha de dur) i els músics recordeu de portar els instruments.

Ens veiem en unes horetes!!!

Resum de l'Aplec de l'Esperit

Sorpresa

Joves grans, arribem al final de curs. Aquest dijous 3 de juny acabem el curs amb un TEMA SORPRESA..., tachín-tachán, quina intriga, quina emoció... Serà, com sempre, a les 21.15 h, al Casal del Germà Miquel.

Ens veiem aquest dijous. Una forta abraçada a tots!

Missatge dels Bisbes de Catalunya als joves de l'Aplec de l'Esperit Terrassa 2010

Dissabte 22 de maig, al Parc de Vallparadís, a Terrassa, Mons. Francesc Pardo (a la foto), bisbe delegat de la Pastoral de Joventut, ens va fer riure a tots amb el "Ja és tard, no us llegiré tot el missatge dels bisbes, però sí alguns SMS". Teníem el missatge sencer al llibret que ens van donar per seguir l'acte Marià i l'Eucaristia. Per si encara no us l'heu pogut llegir i per a tots aquells que no vau poder assistir a l'Aplec de l'Esperit, us copiem aquí tot el missatge. Val molt la pena ;-)

"Estimats joves: Coratge!
Aplegats per l'Esperit a Terrassa, ens adrecem a vosaltres, nois i noies de les diòcesis de Catalunya, Balears i Andorra que hi heu participat, i alhora a tots els altres joves que cerquen, entre moltes propostes de vida, la que més empleni el seu desig de realització personal i de millora del petit i gran món de cada dia.

No només hem recordat la primera Pentecosta, la vinguda de l'Esperit Sant sobre els apòstols i deixebles de Jesús per fer-ne els seus testimonis, sinó que hem viscut una nova Pentecosta, ben conscients d'haver rebut pel baptisme i la confirmació l'Esperit Sant Defensor, Esperit de saviesa i d'intel•ligència, Esperit de consell i de fortalesa, Esperit de ciència i de pietat, Esperit que ens fa experimentar i invocar Déu com a Pare.

Aquest és el desè Aplec de l'Esperit en el qual, recollint la torxa de tots els anteriors, ens hem ajudat, per l'acció de l'Esperit, a refermar el convenciment, que Jesús és amb nosaltres cada dia.

Us fem novament la proposta de Jesús per viure de veritat. Ell mateix és qui se'ns ofereix com el camí, la veritat i la vida.

QUÈ DESITGEU A LA VIDA?
- No deixeu mai de fer-vos preguntes, les grans preguntes, sobre allò que desitgeu, i alhora sigueu capaços de cercar respostes, fiant-vos de la "saviesa" i "experiència" dels que han fet la mateixa recerca fiant-se de Jesús de Natzaret.
No estigueu satisfets amb les quatre distraccions i entreteniments que la moda posa a les vostres mans, oblidant-vos de la recerca de sentit, felicitat, amor i veritat.
Que no se us arrapi al cor l'individualisme, la sensació d'inutilitat, la recerca del plaer i el benefici sense cap més criteri. No us deixeu abatre pels possibles fracassos.

NO FIXEU ELS ULLS EN NINGÚ MÉS QUE JESÚS! I SIGUEU DEIXEBLES SEUS!
- El deixeble descobreix Jesucrist, l'estima, el segueix i experimenta que, gràcies a Ell, canvia la seva vida, recolzat en l'amor de Déu, el Pare.
- El deixeble sap que es troba de pas, que la veritable pàtria, la vida i l'amor del tot i per sempre serà un regal al final del camí, quan arribi a la casa del Pare, d'on ha sortit, després de traspassar l'abisme de la mort, perquè Jesús hi ha passat, l'ha vençuda i nosaltres formem la mateixa cordada.
- El deixeble llegeix, medita, prega amb l'Antic i el Nou Testament, on hi troba una Paraula que és Bona Notícia, orientació, ànim, coratge i, alhora, exigència.
- El deixeble s'interessa per la persona concreta, la seva història, vida, necessitats i, si cal oferir-se per a un servei, el fa; i si cal fer festa, en participa; i si cal oferir consol, l'ofereix.
- El deixeble necessita un aliment que és el Crist, per restar-hi unit, rebre els seus dons i donar fruit. Per això participa, sobretot els diumenges, de l'Eucaristia amb els altres germans en la fe.
- El deixeble camina al costat dels altres deixebles, formant part de la família que és l'Església.
- El deixeble esdevé proïsme, capaç de dialogar, d'ajudar, de sacrificar-se pels altres, tot explicant i donant testimoni de les raons de la seva vida i, sobretot, oferint la pròpia experiència d'amistat amb Jesús.
- El deixeble, malgrat les ofertes més fàcils i les dreceres més atraients que se li ofereixen, no abandona.
- El deixeble pot contemplar el món, els fets, les persones i ell mateix d'una manera diferent, des de la mirada amorosa de Déu, que reconeix en Jesús, gràcies a la pregària.
- El deixeble té Maria com a Mare, se li confia i se sent encoratjat a respondre -com Ella- amb un sí a la missió a la qual Déu el crida.

SIGUEU MEMBRES VIUS DE L'ESGLÉSIA, LA FAMÍLIA DE DÉU.
Sí, l'Església us necessita, us necessitem, per rejovenir-la, per fer-la llar acollidora per als altres joves. I vosaltres la necessiteu perquè us ofereix el Crist i els seus dons. L'Església us acompanya en el vostre camí, i hi trobareu el perdó, la fortalesa, la pau, el millor tresor.
Visqueu units i sigueu membres vius de la nostra família eclesial, la de Jesús i la de tots nosaltres, malgrat que a vegades enfosquim el seu rostre. Col•laboreu a fer-la més bonica, més atraient, més coherent amb la Bona Notícia que ofereix.

CONFIEU EN L'ESPERIT!
Sense el gran do de Jesús, l'Esperit Sant, res no podem.
L'Esperit:
- Renta tot el que no és net, en nosaltres i fora de nosaltres.
- Rega el que és sec, sigui de fe, d'esperança, d'estimació, de raons per a viure. Aigua que amoroseix tantes i tantes sequeres interiors.
- Guareix tota malaltia.
- Suavitza les nostres asprors, malhumor, tensions, dureses.
- Ens enfervoreix quan el desamor a Déu i als altres se'ns arrapa al cor.
- Ens condueix ben regits i orientats.
- Dóna el mèrit de la virtut, el camí de la salut, la joia immortal i plena.

Amb els dons de l'Esperit, recolzats en l'amor de Déu-Pare, acompanyats cada dia pel Senyor Jesús, visqueu la vostra vida de cada dia, a la família, al treball o estudiant, a la parròquia, al grup o moviment...sense por i amb la joia de ser testimonis de la Bona Nova.

Amb tot l'afecte i la benedicció dels vostres bisbes.

Els Bisbes de Catalunya"

L'Aplec de l'Esperit ha de tenir continuïtat

La Pasqua de Pentecosta d’aquest any, al nostre bisbat, està profundament marcada per la celebració, ahir dissabte, del desè Aplec de l’Esperit que per primera vegada ha vingut a Terrassa. L’Aplec, com a esdeveniment extern, és el fet d’un dia. Però de cap manera es redueix a un dia. Ni tampoc no s’acaba en un dia.

En aquest escrit voldria comentar les tres dimensions de l’Aplec que acabem de viure. La primera és la dimensió festiva. L’Aplec té clarament un aspecte festiu. ¿Com podria no tenir-lo tractant-se d’una trobada de joves? Encara que no es pot quedar només en això, perquè seria com fer només un foc d’encenalls, certament espectacular i visible, però transitori i aïllat. Els cristians que, segons explicava el pare Karl Rahner, vivim cada vegada més en situació de diàspora, i per tant en un clima de soledat en l’actual context social fortament secularitzat, necessitem trobar de quan en quan l’escalf de la comunitat, on viure i alimentar la nostra fe.

Aquesta dimensió festiva també ha tingut una dimensió familiar, centrada sobretot en el dinar en el que molts joves foren acollits per famílies terrassenques. I aquí desitjo expressar el meu agraïment a les famílies i als centres educatius de la ciutat i de la diòcesi pel seu acolliment als joves. El gaudi i el goig és un dels fruits de l’Esperit Sant. I podem dir que l’hem viscut en aquesta Pentecosta

L’Aplec vol ser també un impuls per als joves cristians per tal de viure la seva fe enmig de la vida ordinària. És la dimensió evangelitzadora i missionera. I per això cal que allò que s’ha viscut en la trobada tingui incidència en el dia a dia de la seva vida de cristià.

Aquesta segona dimensió ha tingut el seu moment fort i la seva concreció en la presentació de les moltes iniciatives de voluntariat i de solidaritat que els nostres joves cristians viuen i promouen. La festa no nega el compromís i l’esforç. No podem dir que els nostres joves que viuen la fe fugin dels seus compromisos davant la dura realitat de la nostra societat, marcada per la forta i persistent crisi econòmica i per les diverses formes de pobresa que produeix.

La tercera dimensió de l’Aplec la podem anomenar vocacional. L’Aplec no vol acabar-se en si mateix i, per dir-ho així, estancar-se en el moment juvenil actual que viuen els seus protagonistes. Tant el treball previ com el posterior volen ajudar el jove a viure el seu procés de creixement que l’ha de portar cap a l’etapa adulta de la fe, que cada un dels joves –nois i noies- ha d’anar descobrint i concretant. L’Aplec és una fita concreta i esperem que també important en aquest procés que és l’etapa de joventut en cada persona.

Aquesta tercera dimensió s’ha viscut sobretot en els espais de pregària i en la celebració de l’eucaristia, com a acte central de l’Aplec. El lema de la Trobada ha estat aquest: “Amb vosaltres cada dia” (Mt 28,20). Aquesta és la confiança dels joves: que val la pena ser cristià i ser membre actiu de l’Església, perquè en ella s’hi troben presents sempre Jesucrist ressuscitat i l’Esperit Sant, que ell envià a Maria i als Apòstols i que continua enviant, també avui, a la seva Església i cadascun dels seus membres. Aquest Esperit Sant és la font de la renovació i de la perenne joventut de l’Església.

Carta Dominical de Mons. Josep Àngel Saiz, bisbe de Terrassa

Aplec de l'Esperit Terrassa 2010

Aquest vídeo-resum ja diu molt del que va ser l'Aplec de l'Esperit a Terrassa. Us animem, però, a dir-hi la vostra: Com ho vau viure? Què és el que més us va agradar? Teniu alguna anècdota per explicar? Esperem els vostres comentaris :-)

Amb vosaltres cada dia, que tingueu una molt bona setmana!

Som-hi tots, cap a l'Aplec de l'Esperit

Ei!!!!! Que ja és demà l'Aplec de l'Esperit!!!

Us recordem, sobretot als més despistats que encara no heu pagat, que el preu de la inscripció + bus és de 20 € (dinar inclòs).

Menors de 18 anys, recordeu que heu de portar l'autorització signada pels pares; si no, us haureu de quedar a Premià!

Recordeu que sortim a les 9 h, darrera La Salle Premià, i arribem al mateix lloc cap a les 22 h.

Important: porteu samarreta vermella (distintiu de l'arxidiòcesi de Barcelona), esmorzar-berenar, aigua, motxilla (per poder desar el material que ens donin) i una gorra, que farà un dia esplèndid!!!

I recordeu que Ell serà amb vosaltres cada dia, sempre de nit i dia, l'Esperit és aquí! Jo el porto sempre amb mi!!!!!

Fins ben aviat!!!

Josep interpreta els somnis a la cort del faraó

Joves grans, arribem al final de curs. Avui DIJOUS 20 MAIG acabem la lectura del Gènesi, amb la història de Josep. Serà a les 21.15 h. La Vero i la Lourdes s'han ofert a treballar-ho una mica i presentar-nos els capítols. Sobretot, llegiu-vos Gn 37 (Josep venut pels seus germans), Gn 40 - 41 (Josep interpreta els somnis a la cort del faraó), Gn 42, 1 - 24 (primera trobada amb germans), Gn 45 (Josep es descobreix als seus germans).

Ens veiem aquest vespre. Una forta abraçada a tots!

"Al cap d'un temps, el coper i el pastisser del rei d'Egipte van cometre una falta contra el seu amo. El faraó es va indignar contra els dos cortesans i els féu empresonar a casa del cap de la guàrdia reial, en el lloc on Josep es trobava pres.

El cap de la guàrdia els va assignar Josep perquè estigués al seu servei. Van passar un cert temps a la presó.

Una mateixa nit, el coper i el pastisser del rei d'Egipte van tenir tots dos un somni a la presó. Cada un d'ells tingué un somni amb un significat particular. Quan al matí Josep els va anar a veure, va trobar capficats els dos cortesans del faraó reclosos amb ell a casa del seu amo, i els va demanar:

-Per què feu tan mala cara?

Ells respongueren:

-Hem tingut uns somnis, i no hi ha ningú que els sàpiga interpretar.

Josep els va dir:

-¿És que Déu no és capaç d'interpretar-los? Conteu-me'ls.

Aleshores el primer coper va contar a Josep el seu somni:

-He somiat que em trobava davant un cep que tenia tres sarments. Així que va brotar, va florir i es va carregar de raïms madurs. Jo duia a la mà la copa del faraó. Vaig collir els raïms, en vaig esprémer el suc dins la copa i vaig oferir-la al faraó.

Josep li va explicar:

-La interpretació del teu somni és aquesta: els tres sarments representen tres dies. D'aquí a tres dies, el faraó decidirà la teva sort i et restablirà en el càrrec. Tornaràs a posar la copa a la mà del faraó, com feies abans quan eres el seu coper. Recorda't de mi quan seràs afortunat i fes-me aquest favor: parla de mi al faraó perquè em faci sortir d'aquesta casa. Em van raptar del país dels hebreus, i no he fet res que mereixi la presó.

El primer pastisser, veient que Josep havia donat una interpretació favorable de l'altre somni, li va contar el seu:

-Jo he somiat que portava damunt el cap tres paneres de pastissos. La panera de dalt de tot era plena de les pastes que el faraó sol menjar, però els ocells venien a picotejar les pastes de la panera.

Josep li va explicar:

-La interpretació del somni és aquesta: les tres paneres representen tres dies. D'aquí a tres dies, el faraó decidirà la teva sort fent que et tallin el cap i et pengin dalt d'un arbre; i els ocellots vindran a picotejar la carn del teu cos.

Efectivament, al cap de tres dies, el faraó celebrava el seu aniversari i va oferir un banquet a tots els seus oficials. En presència de tots ells va decidir la sort del primer coper i la del primer pastisser.

Va restablir l'un en el seu càrrec de coper, perquè tornés a ser qui li oferís la copa, i va fer penjar el segon. Tot va passar d'acord amb la interpretació que Josep havia fet. Però el primer coper no es va recordar més de Josep, se'n va oblidar completament." (Gn, 40)

Amb vosaltres cada dia (3)

L'altra cançó composada especialment per l'Aplec es titula també Amb vosaltres cada dia. L'autora és la Gna. Glenda, cantautora xilena de nacionalitat espanyola, de música cristiana contemporània. Alguns del grup (els més grans), la vam sentir cantar a principis de maig de l'any 2003, a Madrid, en una trobada que hi va haver amb el Sant Pare. La primera cançó que vam escoltar es titula Nada es imposible para Ti... Ens va fer posar la pell de gallina, amb la seva veu tan dolça... Quins records! La podrem escoltar demà a la Vetlla de la Creu i el dissabte 22 de maig, a l'Aplec de l'Esperit.

Us deixem la lletra de la cançó Amb vosaltres cada dia i un vídeo perquè conegueu la cançó Nada es imposible para Ti.

Oiréis hablar de guerras, de nación contra nación, pero no os alarméis: amb vosaltres jo sóc.
Amb vosaltres jo sóc, amb vosaltres cada dia, amb vosaltres jo sóc, amb vosaltres cada dia. Amb vosaltres jo sóc...

Seréis odiados por todos a causa de mi nombre, pero no os alarméis: amb vosaltres jo sóc.
Amb vosaltres jo sóc, amb vosaltres cada dia, amb vosaltres jo sóc, amb vosaltres cada dia. Amb vosaltres jo sóc...

Surgirán falsos profetas que a muchos engañarán, pero no os alarméis: amb vosaltres jo sóc...
Amb vosaltres jo sóc, amb vosaltres cada dia, amb vosaltres jo sóc, amb vosaltres cada dia. Amb vosaltres jo sóc... Amb vosaltres cada dia, amb vosaltres jo sóc fins a la fi del món, fins a la fi del món, amb vosaltres jo sóc, fins a la fi del món.

Amb vosaltres cada dia (2)

Sabíeu que a més de l'himne de l'Aplec de l'Esperit de Terrassa hi ha també dues cançons composades especialment per aquell dia???

De moment, aquí en teniu un tast: Amb vosaltres cada dia, la cançó d'en Joan Àguila (autor de moltes cançons de l'Aplec de l'Esperit de Tarragona, cantant del grup Canta la teva fe) i en Genís Sobrado (autor de l'himne d'aquest any). Voleu saber com sona? Doncs, ja falta ben poquet pel 22 de maig, quan de ben segur que la podrem escoltar en directe! :-)

Quan no pots explicar què és el que et crema per dintre.
Quan no saps on anar ni el perquè d’allò que fas.
Quan no trobes ningú que t’escolti ni et comprengui.
tu, tranquil, no estàs sol, no t’oblidis que jo sóc.

Quan el fred i la por fan que et tanquis en l’angoixa .
Quan la nit del dolor dóna vida al teu malson.
Quan el son de l’oblit fa que cloguis les parpelles
i quan creus que estàs sol no t’oblidis que jo sóc...

Amb vosaltres, amb vosaltres cada dia.
Amb vosaltres, jo mai no us deixaré sols.
Amb vosaltres, l’Esperit serà per sempre, amb vosaltres.

Quan no queden raons per seguir la nostra lluita.
Quan els vells ideals ja no pinten les parets.
Quan l’antiga opressió ara és moda que hipnotitza,
tu, tranquil, no estàs sol, no t’oblidis que jo sóc...

Amb vosaltres, amb vosaltres cada dia
Amb vosaltres, jo mai no us deixaré sols
Amb vosaltres, l’Esperit serà per sempre, amb vosaltres.

Amb vosaltres cada dia

Hola!!! I avui ja és divendres!!!

Us donarem les autoritzacions (als joves de 16-17 anys) per poder assistir a la Vetlla de la setmana que ve. Recordeu que ens heu de dir si veniu o no, ok?

Recordeu també que s'apropa l'Aplec de l'Esperit!!! Animeu-vos! Que quants més serem, més riurem!!! Avui també necessitem que ens digueu si vindreu a l'Aplec, ja que dilluns que ve inscriurem a tots els que ens digueu que sí, que esperem que sigueu molts!!!

Perquè us animeu molt més a participar d'aquesta gran festa de la Pentecosta, us deixem aquí el vídeo oficial de l'himne d'aquest any. Recordeu que Ell serà amb vosaltres cada dia!!!!

Els 7 dons de l'Esperit Sant

Iep! Com passa el temps! Que ja som a dijous! I demà tornem a veure'ns al Grup!!!

Ja heu anat reflexionant sobre l'Esperit Sant? Us refresquem la memòria, per si no recordeu les preguntes que us plantejàvem fa poc (als del Grup 24) i us les diem als altres perquè hi penseu:

Què vol dir rebre l’Esperit Sant?
Quin do creus que has rebut de l’Esperit Sant?
Com transmeto l’Esperit o el meu do als altres?
Creus que tu pots decidir com actua l’Esperit dins teu o més aviat és ell que et porta?
Confies i et deixes portar?
És fàcil deixar fer a l’Esperit o més aviat ho volem controlar tot?

I per ajudar-vos a la reflexió i la pregària, aquí teniu un vídeo, amb música de fons de Taizé ;-), amb els dons de l'Esperit Sant.

Jacob

"Jacob va sortir de Beerxeba cap a la ciutat d'Haran. Quan el sol ja s'havia post, va arribar en un indret i s'hi quedà per fer-hi nit. Va prendre una pedra, se la posà per capçal i va dormir en aquell lloc. Tot somiant, va veure una escala que, des de terra, anava fins al cel. Els àngels de Déu hi pujaven i baixaven. El Senyor es trobava davant seu i li deia:

- Jo sóc el Senyor, Déu d'Abraham, el teu avantpassat, i Déu d'Isaac. La terra on dorms, la donaré a tu i a la teva descendència. La teva descendència serà tan nombrosa com els grans de pols de la terra. T'estendràs a orient i a occident, al nord i al sud. Totes les famílies del país es valdran del teu nom i del nom dels teus descendents per a beneir-se. Jo sóc amb tu. Et guardaré pertot arreu on aniràs i et faré tornar en aquesta terra. No t'abandonaré que no hagi complert tot el que t'he promès.

Quan Jacob es desvetllà, va dir:

- Realment el Senyor és present en aquest lloc, i jo no ho sabia."

(Gn 28, 10-16)

Joves grans, recordeu que demà dijous 6 de maig tenim reunió, a les 21.15 h. Tornem a la lectura del Gènesi. El Javi i la Rosa han preparat una petita presentació de Gn 25, 19-Gn 35, on s'explica la història de Jacob. Cal que feu una ràpida lectura dels textos, sobretot de Gn 25, 19-34; Gn 27; Gn 28, 10 - 22; Gn 32, 23-33.

Ens veiem aquest dijous. Una forta abraçada a tots!

Arriba a Barcelona la Creu de les Jornades Mundials de la Joventut

El proper 14 de maig, a la Basílica de Santa Maria del Mar, arriba a Catalunya, entrant per Barcelona, la Creu que el papa Joan Pau II va donar als joves cristians de tot el món perquè pelegrinés amb ells per tots els racons del planeta amb motiu de les successives convocatòries de la Jornada Mundial de la Joventut (JMJ).

La propera d’aquestes Jornades tindrà lloc a Madrid del 16 al 21 d’agost de 2011; per aquesta raó la Creu dels Joves es troba ja des de fa uns mesos pelegrinant per les diferents diòcesis d’Espanya i, a casa nostra, presidirà la celebració de l’Eucaristia del proper Aplec de l’Esperit que es celebrarà a la ciutat de Terrassa el proper 22 de maig i que aplegarà milers de joves cristians de les diòcesis de Catalunya, Andorra i les Balears.

Aquesta Creu pelegrina ha recorregut ja milers de quilòmetres arreu del món, visitant llocs de dolor i sofriment, però també llocs d’esperança per als que pateixen. La Creu de la JMJ vol convocar els joves que, siguin de la condició que siguin, experimenten que en la Creu de Jesucrist hi ha un motiu fort per a l’amor, per a l’esperança i per a la fe; molts joves que han caminat o han pregat al costat de la Creu han arribat a comprendre millor la Resurrecció i alguns han trobat el valor per a prendre decisions respecte a les seves vides.

La Creu dels Joves arribarà, doncs, a Catalunya, el divendres 14 de maig en una Vetlla de pregària presidida pel Cardenal-Arquebisbe de Barcelona, Mons. Lluís Martínez Sistach, que tindrà lloc a les 22 h a la Basílica de Santa Maria del Mar i que ha estat preparada per la Delegació de Pastoral de Joventut. Aquesta vetlla porta per lema “La Creu ens dóna Vida”, i voldrà destacar aquest aspecte esperançador i il·luminador de la creu de Jesucrist sobre la vida dels joves. El punt final de la vetlla serà un concert de la cantautora cristiana Hermana Glenda i del grup Kairoi; tots dos ajudaran a la pregària i a cantar amb força la fe d’una Església que sempre vol ser jove i amb els joves.

Al llarg de la Vetlla, els assistents podran recordar amb projecció d’imatges les paraules del papa Joan Pau II en fer entrega d’aquesta Creu als joves l’any 1984, durant l’Any Sant de la Redempció; també s’escoltaran les paraules del papa actual, Benet XVI, en el seu missatge d’enguany adreçat als joves. Així mateix, hi haurà el testimoni de quatre joves (d’aquí i d’arreu del món) sobre situacions de creu viscudes avui amb esperança, en clau de vida.

Tots els joves de Barcelona són convidats a participar en aquesta vetlla i concert, però també els adults i famílies que vulguin acompanyar els joves en el seu camí de vida i de fe, i en concret en aquesta nova etapa de preparació per a una Jornada Mundial de la Joventut, la que tindrà lloc a Madrid a l’agost de 2011. Laics, religiosos i religioses, moviments, parròquies, congregacions, tots som convocats a compartir aquesta pregària que també ens fa més església diocesana.

L’endemà, la Creu viatjarà fins a la diòcesi de Tarragona, i el 22 de maig serà present en la celebració de l’Aplec de l’Esperit a Terrassa. Del 24 al 26 de maig, la Creu pelegrina serà de nou a l’arxidiòcesi de Barcelona, recorrent algunes parròquies i escoles, possibilitant diversos espais de pregària tranquil·la.

Després, la Creu seguirà el seu recorregut per les altres diòcesis catalanes.

Nota de premsa de la Delegació de Pastoral de Joventut de Barcelona

Un mes per l'Aplec de l'Esperit

Sí, ja falta ben poquet per l'Aplec de l'Esperit a Terrassa, d'aquí a un mes!!! Ho recordeu, oi? El 22 de maig de 2010!!! Encara no us hi heu inscrit? Eps, doncs això no pot ser, eh? Parleu-ne amb els vostres monis; si cal, que us expliquin mil vegades què és l'Aplec, tot el que s'hi viu, etc. Però no hi falteu!!!

Com ja va essent habitual últimament, us deixem amb un altre himne de l'Aplec de l'Esperit, el de Siurana (l'any 1978! Ni havíem nascut!!!): L'Esperit de Déu! Remasteritzat, amb nous ritmes, sona ben diferent ;-)

L’Esperit de Déu omple l’univers:
Esperit d’Amor que ens guarda a tots en la unitat.
L’Esperit de Déu omple l’univers:
Esperit d’Amor que ens dóna la força d’estimar.

Oh, Senyor! Oh, Senyor!
Amb l’impuls del teu amor volem bastir
un món nou, on regni la pau, l’amor i el bé.

Oh, Déu meu! Oh, Déu meu!,
l’Esperit que hi ha en nosaltres ens fa dir
a una veu: “Tot el que tenim és un do teu”.

Paradoxes

Joves grans, després que la setmana passada reflexionéssim sobre l'Església i sobre què és per a nosaltres, aquest DIJOUS 22 d'ABRIL tornem a tenir grup. Serà a les 21.15 h. El tema, presentat per la Montserrat Riera, serà les paradoxes. Tant les nostres, com les de la nostra fe, com les de l'Església.

Aquest Jesús em desafia

M'enfurismo i Ell em diu: perdona!
Tinc por i Ell em diu: ànim!
Dubto, i Ell em diu: confia!
Em sento angoixat, i Ell em diu: tranquil!
Prefereixo estar sol, i Ell em diu: vine i segueix-me!
Faig plans, i Ell em diu: deixa'ls!
Busco béns materials, i Ell em diu: desprèn-te!
Busco seguretat, i Ell em diu: no et prometo res!
Vull viure, i Ell em diu: dóna la teva vida!
Crec que sóc bo, i Ell em diu: no n'hi ha prou!
Vull ser líder, i Ell em diu: serveix!
Vull comprendre, i Ell em diu: creu!
Vull claredat, i Ell em parla amb paràboles.
Vull poesia, i Ell em parla de realitats.
Desitjo la meva tranquilitat, i Ell em diu que estigui inquiet.
Vull violència, i Ell em parla de pau.
Tinc l'espasa, i Ell em diu: guarda-la!
Penso en venjança, i Ell em diu: presenta l'altra galta!
Parlo de pau, i Ell em diu: he vingut a portar espasa!
Tracto de ser reconciliador, i Ell em diu: he vingut a portar foc sobre la terra!
Vull ser el més gran, i Ell em diu: sigues com un nen!
Vull amagar-me, i Ell em diu: mostra la teva llum
Busco ésser el primer, i Ell em diu: seu al darrer lloc!
Vull ser vist, i Ell em diu: prega en la foscor!
No! No entenc a aquest Jesús. Em provoca. Em confon. Igual que a tants dels seus deixebles. També jo podria trobar un altre mestre que fos més clar i que exigís menys. Però em passa el mateix que a Pere: no conec a ningú que com Ell tingui paraules de vida eterna.

Pregar és...

Pregar és escoltar Déu que et parla.
Pregar és obrir-se finalment a allò que Déu ens proposa des de sempre.
Pregar és obrir-se al perdó que Déu ens dóna.
Pregar és aprendre a escoltar.
Pregar és obrir-se a Déu perquè ens obri als altres.
Pregar és un moment d'intimitat amb Déu, és l'obertura a la vida veritable.
Pregar és descobrir que Déu ens estima.
Pregar és trobar un temps de silenci.
Pregar és trobar un temps per parar-se, per repensar, per reordenar davant Déu les jornades, les hores, els esdeveniments.

M. G. Guillot

Pregar és...

Deixa'l fer

Ei, i ja que parlàvem de contagiar-nos d'un esperit renovador..., us deixem amb un altre himne, en aquest cas de l'Aplec de l'Esperit de Vilafranca del Penedès, "Deixa'l fer".

Una música que sona,

és un vent que bufa fort

És un gran do.

Sents com el teu cor esclata,
sents com tot et va millor.

L’Esperit ha fet que ara
tingui sentit mirar al cel.
No estàs pas sol.
Som Església que camina
per a donar més vida al món.

DEIXA’L FER, DEIXA’L VOLAR,
TRENCA LES PORS
QUE T’IMPEDEIXEN
SEGUIR CANTANT, SEGUIR LLUITANT.

DEIXA’L FER, L’ESPERIT ÉS AMB TU.

Els peus han de tocar a terra,
però el teu cor s’ha d’arriscar.
És el camí.
Obre els ulls al que t’envolta,
és el món que està esperant
Deixa’l fer.

Pregària a l'Escola Assís

COM PROVA LA PASQUA??? US HEU DEIXAT CONTAGIAR DE L'ESPERIT RENOVADOR???

Doncs aquesta setmana tenim l'oportunitat de viure la pasqua de manera especial perquè el Grup de Joves serà conjunt i, a més, anirem a l'Assís, divendres 16 d'abril, per acompanyar-los en la pregària amb motiu de la propera beatificació del P. Josep Tous, fundador de les Germanes Caputxines de la Mare del Diví Pastor. Com que la pregària serà de les 21 a les 21.45 h, a la capella de l'Escola Assís, quedem a les 20.30 h a la rectoria per anar junts cap allà.

MOLT IMPORTANT: les germanes ens han demanat la col·laboració i participació activa en la pregària, de manera que els músics esteu convidats a portar els instruments i la resta a cantar ben fort, ok???

SIUSPLAU, CONFIRMEU ALS VOSTRES MONITORS QUE US HA ARRIBAT LA INFORMACIÓ I QUE PODREU VENIR!!!

Festa solidària de Càritas

Iepaaaaa!!! Bona Pasqua, joves!

Us recordem que el proper cap de setmana, 10-11 d'abril, hi ha la gran mega festa solidària de Càritas, amb la tòmbola, paneres (recordeu portar el que us va "tocar" i vendre els números, eh?), paradetes i el concert esperat per tots!! El de Kairoi!!!! Que no sabeu qui són? Que no sabeu què canten? Doncs, al Grup hem cantat moltíssimes cançons d'ells: Som testimonis, Néixer d9, Pentecosta Ardent, Parenostre, Prop Teu, i moltes més...

Vinga, no us quedeu a casa (bé, el dia 10 a la nit, sí ;-) i

Veniu a la festa, veniu veniu, les portes obertes, veniu veniu, veniu a la festa, veniu veniu,

la plaça de l'Ajuntament és ben plena!!!!!!!!!!!!!

Bona Pasqua!!!

"Avui és el dia en què ha obrat el Senyor:

Alegrem-nos i celebrem-lo. Al·leluia!"

Aquesta és una antífona pasqual treta d'un salm (118 [117]). Expressa bé el sentit de la Pasqua. "Avui", cada "avui", és el dia en què Jesucrist Ressuscitat actua. El do de la fe ens permet de veure'l present i actiu. La resurrecció de Jesús ens indica per on passa l'acció de Déu: sempre passa pels rebutjats d'aquest món, per la vida dels crucificats. La Pasqua ens invita a afinar bé les nostres opcions.

Pasqua Jove

Us recordem que Divendres Sant, dia 2 d'abril, els joves de la parròquia de Sant Cristòfol celebrarem la PASQUA JOVE, una manera diFErent d'entendre la Setmana Santa, no simplement com uns dies de vacances sinó com una oportunitat de viure i compartir la nostra FE.

L'horari serà de 10 a 18 h a l'Escola Assís. A les 18 h anirem a la intensa Litúrgia de Divendres Sant.

Hauríeu de portar esmorzar (si no veniu esmorzats) i el dinar per compartir (les crispetes per la peli ja les posarem els monis...). Siusplau, els músics porteu els instruments, ok?

Us desitgem una molt bona Setmana Santa i esperem retrobar-vos aquest divendres per viure junts la PASSIÓ per la vida.

Diumenge de Rams

Lectura de l’evangeli segons sant Lluc (Lc 19,28-40) - Benedicció dels rams

"En aquell temps, Jesús anava al davant pujant a Jerusalem. Quan era a prop de Bet-Fagué i de Bet-Hània, a la muntanya de les Oliveres, envià dos dels seus deixebles amb aquest encàrrec: «Aneu al poble d’aquí al davant i, entrant, hi trobareu un pollí fermat, que ningú no ha muntat mai. Deslligueu-lo i porteu-lo. Si algú us preguntava per què el deslligueu, respondreu que el Senyor l’ha de menester.» Els dos que Jesús enviava se n’anaren i ho trobaren tot tal com Jesús els ho havia dit. Mentre deslligaven el pollí, els amos els digueren: «Per què el deslligueu?» Ells respongueren: «El Senyor l’ha de menester.» Portaren el pollí a Jesús, el guarniren tirant-li els mantells a sobre i hi feren pujar Jesús.A mesura que Jesús avançava estenien els mantells pel camí. Quan s’acostava a la baixada de la muntanya de les Oliveres, tota la multitud dels seus addictes, plena d’alegria, començà de lloar Déu a grans crits per tots els prodigis que havien vist, i deien: «Beneït sigui el rei, el qui ve en nom del Senyor. Pau al cel, i glòria allà dalt.»Alguns fariseus que anaven amb la multitud li digueren: «Mestre, renya els teus seguidors.» Ell respongué: «Us asseguro que si aquests callessin, cridarien les pedres.»"

Pregunta de la setmana: Completeu la frase... "L'entrada de Jesús a Jerusalem amb un pollí és com si..."

La creu...

Joves grans, recordeu que demà dijous, 25 de març, tenim reunió, a les 21.15 h, al Casal del Germà Miquel, c. Rectoria, 17. Aparcarem per uns dies el Gènesi i ens prepararem per a viure la Setmana gran dels cristians, amb una "sorpresa" que girarà entorn la creu de Crist i com pot il·luminar les nostres vides... I fins aquí puc llegir...

Fins demà!

Néixer D9

Sentíem diumenge a l'Eucaristia: "Estic a punt de fer una cosa nova que ja comença a néixer, ¿no us n’adoneu?"...

Hem tingut notícia d'un naixement esperat aquest dies: Benvingut, Simón! Felicitats, Visi i Moi!

Dijous 25 de març és el dia de l'Anunciació del Senyor, la Jornada per la Vida.

S'acosta l'Aplec de l'Esperit... Falten menys de dos mesos per la gran cita...

Per això, us deixem aquí l'himne de l'Aplec de l'Esperit de La Seu d'Urgell (2002), Néixer D9 :-)

Vaig cercant un motiu el futur no és gens clar.

Tot és nou, immediat, sembla un món virtual.

Però hi ha quelcom que remou el meu cor.

Vent suau, foc ardent que em fa viure!

VULL NÉIXER DE NOU DESTERRAR HIPOCRESIES

TROBAR AQUELL CAMÍ

QUE EM FA SER I EM FA LLIURE

ÉS L'ESPERIT DEL SENYOR...

QUE EM FARÀ NÉIXER DE NOU! DE NOU.

Molts camins per triar. Moltes veus sense alè.

Potser em cal escoltar qui em convida a morir.

A tot allò que no em deixa estimar.

Ser vent suau, foc ardent, donar vida.

Reconciliem-nos amb Déu

Vida de capellà

Dedicat als mossens de la Parròquia de Sant Cristòfol, en el Dia del Seminari que enguany té com a lema "El sacerdot, testimoni de la misericòrdia de Déu". Moltes gràcies per tot el que feu per nosaltres!

Si el capellà té un rostre jove és un ingenu, si és pensatiu és un etern insatisfet.

Si és agradable i atractiu, "per què no es va casar?", si és lleig: "és que ningú no l’ha volgut!".

Si entra als bars i les discoteques és un bevedor, si està a casa i no es mou, és un asceta estrany.

Si passa tot el dia a la ciutat és un home de món, si vesteix amb sotana, un conservador.

Si parla amb els rics és un capitalista, si està amb els pobres un comunista.

Si és gras, viu només per asseure’s a taula, si és prim, un avar.

Si parla del Concili és un capellà modern, si parla del Catecisme, és un "tridentí!".

Si el capellà predica llarg és un avorriment; si durant l’homilia alça el to de veu, un cridaner, si parla normal, no se l’entén de res.

Si té un cotxe d’última generació, és massa mundà, si no en té, buf! És que no està al dia.

Si visita els seus feligresos, fica massa el nas en les seves coses, si no es mou de la rectoria, no s’ocupa mai de la seva gent.

Si fa una crida a la col·laboració econòmica, només pensa en els diners. Si no organitza festes, la parròquia està més que morta.

Si entreté els qui s’estan confessant amb preguntes, és un escàndol! si al confessionari s’està poc temps i va per feina, no els escolta prou.

Si comença puntualment la missa, el seu rellotge va massa endavant, si la comença en retard, fa perdre el temps a tothom.

Si restaura l’església és un malgastador.

Si és jove, no té experiència, si és vell, ja és hora que se’n vagi a una residència. I si se’n va, o marxa de missions o li arriba la fi de la vida: Qui el substituirà...?

Pregunta de la setmana: Valoro prou el meu capellà?

Testimonis joves

Ei, què us va semblar la pregària d'ahir? Us la vau perdre? Doncs, aquí us deixem uns quants testimonis que ens van ajudar a reflexionar i a pregar...

Primer jove: Jesús, des de petit que em parlen de Tu. N'he sentit tantes i tan variades, que la veritat és que ja no sé si ets el Fill de Déu, o un revolucionari, o un bon home, o un il·lús o una mentida. Tinc ganes de saber més de Tu. Estic fet un embolic. Obre'm el cor i dóna'm la teva llum.

Jesús: La meva vida, tot el que sóc, està gravada amb força en la Paraula de Déu. Allí em trobaràs, allí m'escoltaràs. Obre el cor a la Paraula, no li tinguis por. Deixa't il·luminar per ella i descobriràs qui sóc. Qui vull ser per tu. Si tu vols i em deixes, seré el Camí que et portarà a la felicitat..., la Veritat que vol sostenir-te sempre..., la Vida que vol omplir la teva existència. Sóc Aquell que t'estimarà sempre..., t'ho creus?

Segon jove: Jesús, ja fa tant de temps que no reso que ni me'n recordo. De fet, ara crec estar parlant a la desesperada amb mi mateixa. Necessito sentir-te present en mi, però estic resseca per dins. No sé resar, no sé estimar-te..., però m'agradaria fer-ho.

Jesús: Jo estic sempre amb tu. No t'angoixis si no em trobes. La meva presència en tu no depèn de les teves sensacions. Ni dels teus pensaments, ni del dia que hagis tingut. Jo sempre estic amb tu. Només t'ho has de creure. La meva llum ja brilla en el teu cor. No passis ànsia, només has de mirar-la..., i sabràs que sempre estaré amb tu.

Tercer jove: Jesús, estic atabalada. Ja fa dies que em sento neguitosa i tinc ganes d'engegar-ho tot a rodar. La vida es va desplegant al meu davant i hi ha tants camins per recórrer... Estic bé amb el Roger, i sembla que la cosa promet..., però tinc tants dubtes... No sé què fer amb la meva vida... Quina carrera triar... A vegades, però, tallaria amb tot i me n'aniria. Potser a l'Àfrica, de missionera, o potser a un Monestir, qui sap on! Ajuda'm, Jesús, a saber què he de fer amb la meva vida.

Jesús: Estàs angoixada per tantes coses i només una és important! Saps? El que vull és que em siguis fidel a mi i em segueixis en el dia a dia, i el camí ja l'aniràs veient a mesura que caminis. Tu obre el cor i sigues pacient, que el qui busca acaba trobant. Deixa'm caminar amb tu i la meva llum guiarà les teves passes... Espera i confia... Fia't del que el teu cor et digui... I trobaràs el teu lloc.

Quart jove: Fa temps que em sento malament..., i no sé com trobar pau. He fet coses que em sap greu haver fet... He ferit a persones que estimava, que esperaven de mi un gest d'amor i amistat... He cregut que la felicitat la trobaria lluny de Tu, en l'opinió dels altres, en la diversió, en tenir èxit... He enganyat, he mentit, he fet mal... I no sé com tornar a començar de zero...

Jesús: Vine a mi i despulla't... Treu-te les màscares i deixa que et perdoni. Jo no et condemno... Només vull que em donis els teus pecats, per enterrar-los. Vés al Sagrament de la reconciliació..., confessa't de veritat, i allí trobaràs la pau. Jo et perdonaré i la meva llum tornarà a brillar en el teu cor. I el teu rostre tornarà a resplendir.

Pregària arxiprestal

Recordeu que avui hi ha pregària jove arxiprestal: en el dia de Sant Josep, en l'Any Sacerdotal, pregarem per les vocacions i ens prepararem per a l'Aplec de l'Esperit. També veurem el vídeo de la sortida a La Censada i acabarem la vetllada compartint un pica-pica quaresmal.

Us deixem amb una pregària per les vocacions i un cant de Taizé per anar-nos ambientant...

Senyor Jesús,

que has volgut guiar el teu poble

a través del ministeri dels teus sacerdots:

Gràcies per aquest regal tan preuat que has

fet a tota la humanitat!

Tingues cura dels qui has cridat a ser pastors i

omple'ls de la teva Gràcia.

Enforteix el cor dels joves

que estan disposats a arriscar-ho tot per Tu

per a ser testimonis de la teva misericòrdia

entranyable, per a partir, repartir i compartir

el pa de la Paraula i de l'Eucaristia.

Amén.

Cinc mesures per a una Quaresma “sostenible”

RECICLAR: posar cada cosa al seu lloc.
En aquesta Quaresma se’t demana posar cada voluntat “al seu lloc”. Jesús va ser temptat perquè es confongués de missió, però va vèncer les temptacions perquè va posar el temptador al seu lloc (Lluc 4,1-13).
- Has de posar “al seu lloc” quina és la voluntat del Pare per a tu
- En què et vol confondre la temptació?

RENOVAR: donar a les coses una nova aparença, embellir-les.
En aquesta Quaresma se’t demana donar a la teva vida “una nova cara”. Jesús fa tastar la glòria final. En la Transfiguració, Jesús ens obre a l’esperança més gran (Lluc 9,28-36).
- Els patiments i les dificultats ens queden transfigurats per la Promesa de Jesús.
- Això no significa que el camí del cristià sigui “un camí de roses”

READOBAR: alimentar la terra amb el que necessita per ser productiva.
En aquesta Quaresma se’t demana saber que totes les persones necessitem ser alimentades. Jesús ens parla que totes les persones poden renéixer i créixer (Lluc 13,1-9). Amb la paràbola de la figuera, Jesús ens ensenya que hem de tenir paciència i confiança en nosaltres i en els altres.
- No et desesperis si penses que no saps respondre-hi adequadament
- No desesperis de la situació del món si penses que ja estàs perdut

RETORNAR: tornar a l’indret d’on mai no s’hauria d’haver sortit.
En aquesta Quaresma se’t demana que sempre pensis que es pot refer el camí. Jesús ens mostra els braços sempre oberts del Pare (Lluc 15,1-32). Jesús ens afirma que el Pare sempre ens perdona. Per a Ell sempre som fills.
- Pensa en què has de convertir-te per tornar a la casa del Pare
- Demana perdó (celebra el sagrament de la Penitència) pels teus “allunyaments”

RECUPERAR: donar a les coses una nova oportunitat, sempre valen amb els arranjaments adients.
En aquesta Quaresma se’t demana que pensis que cap persona no està rebutjada ni perduda per sempre. Jesús ens afirma que el Pare sempre dóna una nova oportunitat (Joan 8,1-11). Jesús ens ensenya que Déu sempre confia en nosaltres.
- Atreveix-te a no condemnar ningú, sinó a donar-li una nova oportunitat
- Atreveix-te a reconèixer en cada persona que no tot està perdut