dilluns, 24 de maig del 2010

L'Aplec de l'Esperit ha de tenir continuïtat

La Pasqua de Pentecosta d’aquest any, al nostre bisbat, està profundament marcada per la celebració, ahir dissabte, del desè Aplec de l’Esperit que per primera vegada ha vingut a Terrassa. L’Aplec, com a esdeveniment extern, és el fet d’un dia. Però de cap manera es redueix a un dia. Ni tampoc no s’acaba en un dia.

En aquest escrit voldria comentar les tres dimensions de l’Aplec que acabem de viure. La primera és la dimensió festiva. L’Aplec té clarament un aspecte festiu. ¿Com podria no tenir-lo tractant-se d’una trobada de joves? Encara que no es pot quedar només en això, perquè seria com fer només un foc d’encenalls, certament espectacular i visible, però transitori i aïllat. Els cristians que, segons explicava el pare Karl Rahner, vivim cada vegada més en situació de diàspora, i per tant en un clima de soledat en l’actual context social fortament secularitzat, necessitem trobar de quan en quan l’escalf de la comunitat, on viure i alimentar la nostra fe.

Aquesta dimensió festiva també ha tingut una dimensió familiar, centrada sobretot en el dinar en el que molts joves foren acollits per famílies terrassenques. I aquí desitjo expressar el meu agraïment a les famílies i als centres educatius de la ciutat i de la diòcesi pel seu acolliment als joves. El gaudi i el goig és un dels fruits de l’Esperit Sant. I podem dir que l’hem viscut en aquesta Pentecosta

L’Aplec vol ser també un impuls per als joves cristians per tal de viure la seva fe enmig de la vida ordinària. És la dimensió evangelitzadora i missionera. I per això cal que allò que s’ha viscut en la trobada tingui incidència en el dia a dia de la seva vida de cristià.

Aquesta segona dimensió ha tingut el seu moment fort i la seva concreció en la presentació de les moltes iniciatives de voluntariat i de solidaritat que els nostres joves cristians viuen i promouen. La festa no nega el compromís i l’esforç. No podem dir que els nostres joves que viuen la fe fugin dels seus compromisos davant la dura realitat de la nostra societat, marcada per la forta i persistent crisi econòmica i per les diverses formes de pobresa que produeix.

La tercera dimensió de l’Aplec la podem anomenar vocacional. L’Aplec no vol acabar-se en si mateix i, per dir-ho així, estancar-se en el moment juvenil actual que viuen els seus protagonistes. Tant el treball previ com el posterior volen ajudar el jove a viure el seu procés de creixement que l’ha de portar cap a l’etapa adulta de la fe, que cada un dels joves –nois i noies- ha d’anar descobrint i concretant. L’Aplec és una fita concreta i esperem que també important en aquest procés que és l’etapa de joventut en cada persona.

Aquesta tercera dimensió s’ha viscut sobretot en els espais de pregària i en la celebració de l’eucaristia, com a acte central de l’Aplec. El lema de la Trobada ha estat aquest: “Amb vosaltres cada dia” (Mt 28,20). Aquesta és la confiança dels joves: que val la pena ser cristià i ser membre actiu de l’Església, perquè en ella s’hi troben presents sempre Jesucrist ressuscitat i l’Esperit Sant, que ell envià a Maria i als Apòstols i que continua enviant, també avui, a la seva Església i cadascun dels seus membres. Aquest Esperit Sant és la font de la renovació i de la perenne joventut de l’Església.

Carta Dominical de Mons. Josep Àngel Saiz, bisbe de Terrassa

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada