Vida de capellà

Dedicat als mossens de la Parròquia de Sant Cristòfol, en el Dia del Seminari que enguany té com a lema "El sacerdot, testimoni de la misericòrdia de Déu". Moltes gràcies per tot el que feu per nosaltres!

Si el capellà té un rostre jove és un ingenu, si és pensatiu és un etern insatisfet.

Si és agradable i atractiu, "per què no es va casar?", si és lleig: "és que ningú no l’ha volgut!".

Si entra als bars i les discoteques és un bevedor, si està a casa i no es mou, és un asceta estrany.

Si passa tot el dia a la ciutat és un home de món, si vesteix amb sotana, un conservador.

Si parla amb els rics és un capitalista, si està amb els pobres un comunista.

Si és gras, viu només per asseure’s a taula, si és prim, un avar.

Si parla del Concili és un capellà modern, si parla del Catecisme, és un "tridentí!".

Si el capellà predica llarg és un avorriment; si durant l’homilia alça el to de veu, un cridaner, si parla normal, no se l’entén de res.

Si té un cotxe d’última generació, és massa mundà, si no en té, buf! És que no està al dia.

Si visita els seus feligresos, fica massa el nas en les seves coses, si no es mou de la rectoria, no s’ocupa mai de la seva gent.

Si fa una crida a la col·laboració econòmica, només pensa en els diners. Si no organitza festes, la parròquia està més que morta.

Si entreté els qui s’estan confessant amb preguntes, és un escàndol! si al confessionari s’està poc temps i va per feina, no els escolta prou.

Si comença puntualment la missa, el seu rellotge va massa endavant, si la comença en retard, fa perdre el temps a tothom.

Si restaura l’església és un malgastador.

Si és jove, no té experiència, si és vell, ja és hora que se’n vagi a una residència. I si se’n va, o marxa de missions o li arriba la fi de la vida: Qui el substituirà...?

Pregunta de la setmana: Valoro prou el meu capellà?