Avui som convidats a reconciliar-nos amb l’Església. Moltes vegades l’Església ha estat com la figuera de l'Evangeli d'avui; s’esperava d’ella uns fruits dolços, i no n’ha donat cap. I no només ha estat estèril, sinó que a vegades ha donat fruits amargs, que han amargat la vida de la gent. I potser també la nostra. Fruits que han fet mal.
L’Església està formada per homes i dones amb debilitats, ja ho sabem. Però debilitats que poden fer mal. A qui no li han retret mai les croades o la Inquisició? És veritat que ens queden lluny, i que potser són fruit d’una època, però a qui en va ser víctima, fos musulmà a Jerusalem o heretge medieval, l’Església li va fer mal.
O qui no s’ha escandalitzat davant notícies de capellans pederastes a Irlanda o als EUA. És veritat que no ho són tots, i que fa més soroll un arbre que cau, que mil creixent..., però a l’infant que ha estat víctima dels abusos, l’Església li ha fet mal.
O no he fet mal jo, cristià, membre de l’Església, a algú? És veritat que sóc humà i tinc dret a equivocar-me..., però potser aquell a qui vaig trair, enganyar, humiliar..., esperava una altra cosa de mi. Esperava que jo no fes com els altres i el tractés com a deixeble d’Algú que només té paraules d’amor i perdó.
Davant d’aquests fruits amargs, d’aquesta esterilitat de l’Església, el Senyor pren paciència i confia. Confia en nosaltres, perquè sap que som capaços de donar autèntics fruits.
Demanem al Senyor que ens ajudi a donar bons fruits, a ser misericordiosos i pacients i a reconciliar-nos amb l'Església.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada