El protagonista de la paràbola del fill pròdig és el pare i el seu amor pels seus fills, malgrat les ofenses que rep tant del fill que marxà a un país llunyà com de l’altre fill que es quedà a casa. L’un i l’altre eren lluny de l’amor del Pare: el primer en l’allunyament físic i voluntari; el segon, compartia la casa amb el pare però el seu cor n’era lluny. A tots dos el pare sortí a buscar-los oferint-los el perdó, la casa oberta i, sobretot, el seu amor misericordiós que convida al banquet i a la festa. No compten davant del pare ni les disbauxes del pròdig, ni la duresa de cor del fill gran. És la seva bondat la que explica el seu capteniment. Aquest és el rostre del Pare que Jesús ens ha volgut mostrar: el pare que espera, que es commou i corre a l’encontre del fill perdut. El pare que convida a una festa abundosa tant al fill retrobat com al fill de cor mesquí.I ara ve la pregunta de la setmana (o potser hauríem de dir del mes?):
Què ens podríeu dir del quadre de Rembrandt El retorn del fill pròdig?
Algú em va dir un dia que el cap calvo del fill petit era com un infant tornant al ventre de la seva mare. Això és tornar a Déu: tornar al ventre d'aquell que ens ha engendrat i ens ho ha donat tot... (Bruno)
ResponElimina