Què és l'Advent?

Reunió informativa Trobada Europea Jove Taizé a Roma

En aquest Any de la Fe, la trobada europea de Taizé tindrà lloc a Roma del 28/12/12 al 2/1/13. Milers de joves europeus es trobaran aquest cap d’any per pregar i cantar a les grans basíliques, peregrinar a les tombes dels apòstols, ser acollits per famílies romanes i pregar, amb el Sant Pare, per la pau.

Enguany, des de les delegacions de joventut de Catalunya ens ofereixen anar-hi tots junts en vaixell! Per un preu molt econòmic (175 €: 88 viatge + 70 inscripció + 17 viatge Civ-Rom) podrem viatjar en camarots de 4 persones i començar i acabar el pelegrinatge units tots els joves de Catalunya. Se sortirà el dia 26 de desembre a la nit i es tornarà el 3 de gener a la tarda.

I, és clar, els joves de l'Arxiprestat de la Cisa també hi assistirem :-)

Tens entre 17 i 30 anys?

T'animes a participar en aquesta aventura? Vols rebre més informació sobre la Trobada Europea? Ja estàs engrescat i t'hi vols inscriure? Doncs, no pateixis i reserva't una data: diumenge 4 de novembre, a les 17.30 h, al Casal del Germà Miquel (Premià de Mar). Aquest dia et posarem al corrent de tot!

Atreveix-te a creure: Jesús compta amb tu

Inauguració del curs 2012-2013 del Grup de Joves

Déu no fa vacances

Ja som en una de les èpoques més esperades de l’any, l’estiu. No tant per l’estació en si sinó perquè l’estiu, sovint, és sinònim de descans, d’oci i d’un canvi de ritme quotidià. Fins i tot el relat de la Creació subratlla aquesta necessitat de consagrar un dia al repòs, encara que avui dia no tothom el pugui gaudir de la mateixa manera. Amb l’arribada de l’estiu el ritme frenètic del curs disminueix i això ens pot ajudar a intensificar la contemplació, la reflexió o la pregària. Perquè l’estiu no significa donar vacances a la nostra vida de fe sinó convertir-la en un moment de gràcia. No som cristians a temps parcial, veritat?

Els mesos d’estiu també esdevenen una oportunitat de gaudir, més i millor, de les relacions humanes com la família, els amics o la parella. És un moment per realitzar activitats diferents que normalment no tenen cabuda a les nostres agendes, de comprometre’s més amb els altres… Tot és qüestió de pensar de quina manera podem viure el nostre temps lliure amb sentit. Tant de bo que en acabar puguem dir el mateix: «I veié que tot el havia fet era molt bo.»

- I jo, com visc el temps d’estiu?

- Faig vacances de Déu?

- La meva vida transmet als altres l’Amor de Déu? 

Reflexió extreta del butlletí Enxarxa't del Secretariat Interdiocesà de Joventut

Pregària de Fi de Curs Arxiprestal

Bon dia a tots!!!

Aquest divendres dia 29 de juny a les 21 h hi ha la Pregària de Fi de Curs Arxiprestal. Serà al Santuari de la Cisa.

Cal que cadascú porti alguna cosa per sopar, farem primer una pregària i després un sopar de germanor.

Preguem que ens confirmeu qui podrà venir, per poder organitzar com anar-hi...

Fins aviat!
Una abraçada!!
Els vostres monis





Festa de Fi de Curs- Grup de Joves de Sant Cristòfol

Ahir, vam celebrar amb gran il•lusió la festa de fi de curs 2011-2012, amb els joves de la nostra parròquia. Tot donant gràcies a Déu pel temps compartit i per tot allò que amb Ell i els membres de cada Grup vam aprendre. Tanmateix, cal doncs donar gràcies a Déu pel que hem après d’ Ell, i per com a poc a poc, ens ha anat mostrant què és el que Ell ens vol mostrar i què vol de nosaltres. Vam celebrar l’Eucaristia, animada amb els cants i instruments musicals, i encara que no era Pentecosta, vam celebrar una Missa demanant el seu foc i la seva Llum al Sant Esperit.

Tot fou recordar els fruits del Esperit Sant, donant gràcies a Déu i demanant-li que ens fes veure amb més claredat què és el que Ell vol de nosaltres al Grup de Joves. Tenint present el lema del Grup de Joves d’aquest any: Arrelats i edificats en Crist, ferms en la fe!

Els cants acompanyaren en tot moment la litúrgia, finalitzant amb un tremendo cant de comiat, Pentecosta Ardent. Tan ardent que a la meitat del sopar que vam compartir després de l’Eucaristia, va començar a Ploure. Si més no, donem gràcies a les germanes del Col·legi Assís per deixar-nos la capella de l'Assis i el menjador i suportar amb caritat els nostres cants de Karaoke...

Sí, sí, com ho heu sentit: un karaoke trem...perdó, increïble!! Operación Triunfo es quedava curt comparat amb els diferents grups que es batien en combat o batalla al plató per després ésser qualificats com a Promesa, Prometes, Aficionado o Sin Oído!!

El sopar on tots vam col•laborar amb allò que els monitors ens van demanar va agradar i sobretot per aquella gran taula parada i pensant i desitjant que l’any que ve en serem més!! I monitors nous de Trinca!! Ja ho veureu, és cosa de tots! Porteu-ho a la pregària i en sortiran!!

El Sing-Star donà per a molt, després quan pràcticament els pulmons a algú i a alguna els sortien per la boca, vam donar la festa per finalitzada, amb ganes de marxa, de seguir cantant!! No obstant, alguns no podíem arribar al to de Mi tierra de Gloria Estefan i això va tenir els seus efectes meteorològics!

Res més per ara!

Bon Estiu, ens veiem a la festa Major! I en les diferents activitats extres del Grup de joves, durant l’estiu!!

De Jesús no fem vacances!! Fins el curs que ve!!

Us encomanen i estimen els vostres monis!!

Comunitat del Cenacle. Testimoni d'un jove recuperat de la droga

De la intuïció de l'Esperit Sant, a través d'una dona consagrada, Sor Elvira Petrozzi, va néixer al juliol de 1983 la Comunitat del Cenacle com a resposta de la tendresa de Déu Pare, al crit de desesperació de molts joves cansats, desil·lusionats, desesperats, addictes a les drogues i persones en general, que buscaven l'alegria i el sentit veritable de la vida. 


Actualment col·laboren amb la Comunitat, voluntaris, consagrats i famílies que viuen i operen a temps complert i en total gratuïtat al servei d'aquesta obra. La Casa “Mare” de la Comunitat es troba sobre el pujol de Saluzzo, una ciutat en la província de Cúneo (Piemonte), en el nord-oest d'Itàlia. A Catalunya, la Comunitat del Cenacle es troba al Montseny, a la rectoria de Fogars de Montclús.

Us deixem el testimoni d'un dels joves de la Comunitat:

"Soy Erwin, tengo veintiún años y nací en El Salvador. Al año me adoptó una familia francesa. Gracias a su amor hoy estoy vivo, a una mamá y a un papá que a pesar de no ser mis padres biológicos me desearon, me recibieron y me amaron como  a su hijo.  De pequeño no me faltó nunca nada. Era el primer hijo,  por eso cuando nació mi hermana estaba muy celoso, tenía miedo de ser dejado de lado ya que ella no era adoptada. No era más el hijo único y tenía miedo de ser abandonado de nuevo. En la escuela  siempre era distinto de los otros. Me perdí cuando entré en la escuela media, cuando, como muchos,  empecé a buscar mi personalidad en las cosas del mundo, en la música, en la moda, en los amigos, el deporte...

         Las primeras desilusiones afectivas me hicieron perder la confianza  y me costaba mucho relacionarme con los demás: hablaba poco y me cerraba cada vez más; llevaba un peso dentro mío que no lograba compartir y que me bloqueaba. Junto a mi familia buscamos soluciones, pero sin resultado. Luego empecé a ser violento en casa, creando un clima de temor en mi cuidado y todos sufrían. Después de una crisis violenta con mi padre, me desperté en un hospital psiquiátrico, donde junto a otros jóvenes encontré la droga. Entré y salí varias veces, pero estaba siempre igual porque todavía no quería cambiar. Sentía  que en mi corazón estaba el deseo de algo profundo y verdadero para poder vivir, pero me parecía imposible alcanzarlo. Siempre sentí que había algo grande dentro de mí, pero rechazaba llamarlo Dios.  Llegué a un punto donde no había más elección; recuerdo bien que en un momento me sentí derrotado, mis castillos se caían. Sentía una voz que dentro mío gritaba, era mi conciencia, ya no podía  aplastarla.  Cuando mi padre me acompañó a Medjugorje , me abrazó y me dijo: “Hijo, te quiero, te encomiendo en las manos de la Virgen.”  En ese momento no lo entendí, pero hoy tengo la certeza de que estaba Ella. María, guiando mi camino.

         Al principio me sentía verdaderamente perdido y triste, pero gracias a mi “ángel custodio”, el chico que me ayudó en los primeros pasos, comencé a mirarme interiormente, comprendiendo la necesidad que tenía de ayuda.  Me parecía imposible llegar a ser como esos  jóvenes que trabajaban y sonreían. Siguiendo  los consejos de los hermanos fui dando mis primeros pasos. Una vez subimos a la mañana temprano al Podbrdo, la colina de las apariciones, cuando terminamos el Rosario, nos pusimos a cantar el Salve Regina; en ese momento  empecé a llorar mucho, no entendía por qué y me escondía para que no me vieran.  Hoy comprendo que ese día María sacó de mi corazón herido mucha tristeza y me hizo sentir que  había esperanza de una vida nueva también para mí. 

              Gracias a la luz de la oración y a la amistad fui recuperando la confianza en los demás y en mí mismo . En Comunidad aprendí a trabajar, a rezar, a sufrir y a luchar día a día. Estoy aprendiendo a conocerme en la verdad gracias a los hermanos que viven conmigo, son el espejo de mi conciencia.  La oración cotidiana me da fuerza para comenzar siempre encomendando mi vida al Señor. Estoy aprendiendo a aceptar mis pobrezas, a luchar con mi orgullo , a mejorar mi carácter hasta donde puedo.  Si me quedé en Comunidad es porque veo los frutos de lo que vivo y hago. Hoy soy feliz y me siento vivo.

         Estoy seguro que sin la oración de mi familia no podría haber permanecido en la Comunidad. Con el tiempo fue naciendo el deseo de darme más a los otros, de hacer con mi vida algo útil y bello para el prójimo y para la Comunidad. Soy conciente que todavía debo sanar muchas heridas, por eso día a día  aprendo a confiar más en Jesús, porque sólo Él puede hacer el milagro.  Jesús me  regala  todos los días la fuerza  para  luchar por ser un hombre nuevo, y a medida que voy adelante, me doy cuenta de que tengo más necesidad de Él para estar bien.  Agradezco a Madre Elvira y a todos los hermanos que hasta ahora me ayudaron: ¡mirando mi vida puedo gritar fuerte que verdaderamente Dios , por medio de la Comunidad,  hizo el milagro!

           Deseo perdonar mi pasado: creo que si Dios salvó mi vida y fui adoptado fue porque yo era precioso a sus ojos, no porque nadie me quería. Hoy deseo aprender a dar esta vida y este amor que  recibo cada día."

El món de les drogues

 Benvolguts joves, 

Ahir vam gaudir d’una sessió que, us ho podem ben assegurar, va ser una autèntica passada! Arran d’un nou mètode els monitors ens vam repartir la feina. Tots plegats vam fruir en el desenvolupament del Grup. Tot començà quan a la Sala d’Audiovisuals ens vam aplegar tots els grups, entorn de dos quarts de nou, on l’aventura començà amb un vídeo d’imatges de riure per no plorar. Era del tot surrealista rèiem de nois i noies que apareixien en el vídeo, potser joves com nosaltres, que argumentant que no es ficaven res de res, que només bevien alcohol, eren els més guays, els més molons i els més tremendos.  

Els monitors quan vam decidir preparar una sessió conjunta vam pensar en quelcom realista i heavy, quelcom xocant i proper, més del que nosaltres puguem pensar, i ens va semblar que havíem de parlar i reflexionar vers el mundillo de les drogues. I els seus efectes, no per publicitar-les ni per fer una mostra en imatges dels tipus i dels colors, sinó per anar més enllà. Veure que com a cristians, com a fills de Déu, som missatgers de l’Amor de Crist Ressuscitat, que ha vingut al món per mostrar-nos que al Tron de la Misericòrdia, és a dir, a la Creu, Jesucrist ens ha estimat i ens estima com ningú.  

La veterana de les monitores va fer una explicació molt ben preparada i no va tocar precisament l’esfera legal, que seria el seu camp, sinó com a persona  i com a cristiana, plantejant-nos d’una manera amena i alhora seriosa com poder afrontar el món de les drogues i el món dels drogodependents. Sabent quines actituds hem de prendre, no només per preservar-nos sinó com a cristians, com parar-li la mà a un amic o germà que es fiqui en aquest horrible forat.  

Ens vam parlar de dir no a les drogues, d'allunyar-nos-en i de tenir-ho clar. Nosaltres el buit que tenen aquells que es fiquen en la droga, terreny relliscós, no ho tenim. A vegades, tenim buits, contrarietats, incomprensions...som humans. Però alhora tenim la gran sort de saber que som fills de Déu, estimats per Déu, i Ell sempre roman al nostre costat, no només quan les coses ens van bé, sinó especialment quan ens van malament. La seva Mare, la Nostra Mare és Auxili dels Cristians i Refugi dels Pecadors. I Ella que és la més gran de les Mares ens acull en el seu Cor. 

En el segon bloc, ens vam repartir en dos grups i vam llegir un testimoni més que impactant vers la vida de “Toto” Pedro García Aguado ( presentador de “Hermano Mayor”) amb l’entrevista titulada : “Yo era campeón del mundo, oro olímpico... y cocainómano". Aquesta lectura no era pas una al·lucinació, un miratge fals, era una història que cada dia en el cor dels nostres pobles, ciutats, barris, es repeteixen.  Al principi sembla conya, però si et creus més que els demés pots acabar en un pou i aquell buit petitó que volies omplir, fent-te el “gallito”, et destrossa la vida i et converteix en un marginal, addicte i en una bèstia. Arran de les reflexions que ens suggeria la mateixa lectura, començà el diàleg, que s’enriquia en les diferents visions i experiències que molts de nosaltres hem pogut experimentar per amics, coneguts o companys que s’havien ficat en aquest món “underground”.  

Per acabar, vam demanar al Senyor i a la Seva Mare que ens ajudés a portar a terme totes les reflexions i propòsits que havíem compartit. A no tenir por de parar la mà a tants que el busquen però no el troben; és en els moments del buit més absolut on descobreixen que no són res i és Jesús qui està amatent esperant-los perquè, com el Fill pròdig, tornin a casa. Que Déu perdona sempre, Sempre!! 

Bé, joves...us esperem el proper divendres com sempre al grup cadascú a l’hora habitual! Us recordem que el diumenge 3 de juny, el de la setmana que ve, estem convocats per animar la celebració, els qui sou músics i per participar de l’Eucaristia del diumenge amb tota la comunitat parroquial. Recordeu Missa 3 de juny a les 12h al Temple Parroquial: Gràcies i us esperem!! 

Amor

El pes de la Creu

Comença la Setmana Santa. Dies per meditar i deixar-se tocar de nou per la passió, mort i resurrecció de Jesús. Sovint diem que Jesús va carregar a la creu amb el mal del món, però què volem dir amb això? Aquest vídeo ens introdueix de ple en el misteri de la creu, mostrant les creus i crucifixions que sovint patim i provoquem nosaltres avui. Per totes elles, Jesús es va deixar crucificar, i així va omplir de la seva llum fins les foscors més amagades. Deixem que amb la seva creu porti també les nostres!

1. Quines són les teves creus? I tu, has “crucificat” algú últimament?
2. Quan observes la creu de Jesús, què experimentes dins teu? Et dóna pau i serenor?

Com és el teu cor?

Un dia un home jove es va situar al centre del poblat i va proclamar que posseïa el cor més bonic de tota la contrada. Una gran multitud s’avalotà al seu voltant i tothom admirà i comentà que, efectivament, el seu cor era perfecte, ja que no s’hi observaven cap màcula ni cap esgarrinxada. Tots van coincidir que era el cor més formós que mai havien vist. En sentir-se lloat, el jove es va sentir més orgullós i, encara amb més fervor, va assegurar que posseïa el cor més meravellós de tota la demarcació. Encara s’estava delectant de la seva bona estrella quan un vell se li apropà i li digué: per què dius això, si el teu cor no és pas tan formós com el meu?

Sorpresos, la multitud i el jove van admirar el cor de l’avi i veieren que, tot i bategar vigorosament, es trobava recobert de cicatrius. Fins i tot hi havia llocs on mancaven trossos i havien estat substituïts per uns altres que no encaixaven, i se’ls veien les vores i les arestes irregulars que sobresortien pel voltant. És més, hi havia llocs amb forats on mancaven trossos realment profunds.

La mirada de la gent s’esglaià –com pot dir que el seu cor és més formós que el d’aquest jove?- van pensar…

El jove contemplà el cor de l’ancià i, en veure el seu estat desmanegat, es va posar a riure. “Deus estar fent broma!”, digué. “Comparar el teu cor amb el meu…que és perfecte. En canvi el teu és un garbell de cicatrius i dolor.”

“És cert” digué el vell, “ el teu cor llueix perfecte, però jo mai m’implicaria amb tu… Mira, cada cicatriu representa una persona a la qual vaig lliurar tot el meu amor. Vaig arrencar trossos del meu cor per donar-los a tots aquells que he estimat. Alhora, molts em van regalar un tros del seu, que jo he col·locat en el lloc que restava obert. Com que les peces no eren iguals, en encaixar-les podia veure les vores, de les quals en faig joia, perquè quan les contemplo em recorden tot l’amor que hem compartit.” “Hi va haver ocasions en què vaig lliurar un tros del meu cor a algú, però aquesta persona no em va oferir un tros del seu a canvi. Això m’ha deixat aquests forats, donar amor és arriscar, però, tot i el dolor que aquestes ferides obertes em produeixen, em recorden que els continuo estimant i alimenten l’esperança que algun cop tornin per omplir el buit que van deixar al meu cor. Déu ens dóna un cor gran perquè el fem servir, no per guardar-lo com un tresor sota terra. Comprens ara el que vol dir formós?”.

El jove guardà un temps en silenci, mentre les llàgrimes li regalimaven galtes avall. S’apropà al vell, s’arrancà un tros del seu jove i formós cor i li va oferir. L’ancià el rebé i el col·locà en el seu; arrencà un tros del seu cor vell i malgirbat i amb ell taponà la ferida oberta del jove. La peça hi entrà, però no a la perfecció. Com que no eren trossos idèntics, es notaven les arestes. El jove es mirà el cor; ja no era perfecte, però lluïa molt més formós que abans perquè l’amor de l’avi ara fluïa pel seu interior.

I el teu cor, com és?

Mig miler de joves omplen la parròquia de Betlem

El cardenal Lluís Martínez Sistach, arquebisbe de Barcelona, va presidir dissabte 10 de març a la tarda la tercera de les accions de la Missió Metròpolis, amb una catequesi adreçada als joves de l’arxidiòcesi, que van omplir la parròquia de la Mare de Déu de Betlem, a la Rambla de Barcelona, procedents de parròquies, grups, escoles i moviments. Hi havia una petita representació de joves de la nostra parròquia de Sant Cristòfol de Premià de Mar ;)

L’acte es va iniciar amb l’entrada de la Paraula de Déu i la proclamació del passatge on Jesús formula la pregunta “Qui sóc jo per vosaltres?”. Acte seguit, diversos joves van explicar, a través d’un vídeo, què significa Jesús per a ells. A continuació el cardenal de Barcelona va fer una catequesi, en clau de proximitat, en la qual va explicar com la fe en Jesús pot canviar la vida dels joves.

Després el Cardenal es va deixar interpel·lar per les preguntes de 10 joves de l’arxidiòcesi, d’idiosincràsies molt diverses, que van fer-li presents les seves inquietuds sobre les qüestions que més interessen els joves cristians, com ara la imatge de l’Església, alguns temes de moral, el perquè del patiment o com ser capaços d’evangelitzar, entre d’altres. Les respostes, senzilles però profundes, van copsar els joves presents.

Finalment un grup d’ells va portar una gran creu fins l’altar, donant peu així a una estona de pregària, que va concloure amb una representació musical sobre com Jesús salva. A continuació es va acollir un cofre amb exemplars de l’Evangeli de Sant Marc, simbolitzant el gran tresor que l’Església té per oferir al món. El Cardenal en va lliurar un exemplar als joves perquè el lliurin a algun amic o company, amb esperit evangelitzador. Una coral de gòspel va cloure l’acte, els càntics de la qual van dur els joves fins la veïna parròquia de Santa Anna, on els assistents van compartir un berenar de germanor.

Comunicat de premsa de la Delegació de Mitjans de Comunicació de l'Arquebisbat de Barcelona (menys la cursiva, que és nostra ;)

No convertiu en mercat la casa del meu Pare Jn 2, 13-25

Jesús entra al temple de Jerusalem i expulsa als venedors. Han convertit la casa del seu Pare en una cova de lladres! És Quaresma; no és una bona oportunitat per expulsar del nostre cor tot allò que ens impedeix seguir Jesús i començar a viure de veritat? Com ens recorda Dan Stevers, per què malgastar amb tonteries aquesta vida que un dia, tard o d’hora, s’acabarà? 


Aprofita cada instant; és un regal de Déu. Aquesta Quaresma expulsa els venedors i dedica't a l’únic que val la pena: ESTIMAR DÉU I ELS GERMANS! 

1. Quins són els venedors que has deix at entrar a casa teva, i impedeixen que Déu habiti en el teu cor?

2. Com aprofitar cada dia  perquè puguis dir al final del dia que ha valgut la pena viure?

Una Quaresma senzilla

Viu senzillament perquè altres, senzillament, puguin viure.

Viure la senzillesa és no necessitar tenir moltes coses per ser feliç,no caient en el consumisme ni en les modes que ens obliguen a comprar el nou, l'últim.

Viure la senzillesa és tenir més alegria en donar, o en compartir, que en rebre, perquè has descobert el poder misteriós que té la paraula gratuïtat.

Viure la senzillesa és buidar el cor de totes les coses innecessàries que l'ocupen, i omplir-lo del tresor de l'amistat, de la proximitat i de la trobada humana amb els altres.

Viure la senzillesa és creure que la teva vàlua i dignitat estan en el que ets com a persona i no en el que tens o la posició social que ocupes.

Viure la senzillesa és solidaritzar-se amb tantes germanes i germans de la teva família humana que viuen injustament en la pobresa i necessitat, i et mobilitzes i t'impliques perquè no vols viure millor que ells.

Viure la senzillesa és posar la teva confiança i seguretat no en els diners o possessions, sinó en els teus béns espirituals, en les teves conviccions i creences, a la teva fe, en les teves capacitats, a la teva força interior i en la d'aquells que t'estimen i aprecien .

Viure la senzillesa és treballar per viure i no viure per treballar.

Viure la senzillesa és gaudir dels innombrables regals que la vida, la naturalesa, t'ofereix constantment cada dia, i que passen desapercebuts per a la majoria de la gent.

Viure la senzillesa és respectar i tenir cura de la natura amb la teva forma de viure, reciclant, reduint el consum innecessari.

Viure la senzillesa és utilitzar els diners perquè tu i la teva família pugueu viure amb dignitat, i perquè els altres també puguin viure amb dignitat si ho inverteixes en banca ètica i si t’acostumes a exigir productes que provinguin del comerç just i del comerç local .

Càritas, Campanya institucional, 2011-2012

Concurs "Qui dieu q sóc?"

L'equip de la Delegació de Pastoral de Joventut de Barcelona ens convida a participar en el concurs "Qui dieu q sóc?"

"Qui dieu que sóc?, vaig preguntar fa segles als meus amics. Ara, abans d'enviar-te a la Missió, t'ho pregunto a tu".

Imagineu-vos que teniu un jove no cristià al davant. Com li expressaríeu qui és Jesús per a vosaltres?

Podeu respondre aquesta pregunta amb una fotografia (per exemple, una foto d'un caramel), una frase original (p.e. tipus twitter: Jesús és l'Amic que sempre em té agregat), un testimoni breu que expressi què ha significat en la vostra vida  trobar-se amb Jesús i per què sou cristians, o un vídeo anunci als joves que no coneixen Jesús, a quidieuqsoc@yahoo.es  

Aniran penjant les respostes al web i al facebook, i les més originals seran presentades el dia 10 de març, a l'activitat de la Missió Metròpolis amb tots els joves de l'arxidiòcesi.

Vinga, joves, animeu-vos a participar-hi!

10 de març: Missió Metròpolis

Des de Roma, s'han triat 12 grans ciutats d'Europa per iniciar la Missió Metròpolis: una sèrie d'actes que tenen com a objectiu desvetllar la inquietud missionera dels cristians i promoure la nova evangelització. Perquè, si nosaltres hem descobert Jesús i ens ha canviat la vida, per què un altre no el pot descobrir? I no puc jo ajudar-lo?

Dissabte dia 10, a les 17.30 h, tots els joves de l'arxidiòcesi de Barcelona som convidats a l'església de Betlem, on tindrà lloc un dels actes de la Missió Metròpolis: ens trobarem tots els joves de 16 a 35 anys  per escoltar i pregar junts amb el nostre pastor, el Sr. Cardenal Lluís Martínez Sistach. Reflexionarem plegats sobre qui és Jesús per nosaltres, i serem enviats a portar l'Evangeli a la nostra ciutat.

El joc de la vida

Iniciem la Quaresma! Una oportunitat per tornar a començar de nou el joc de la nostra vida, i triar el bon camí, el de Jesús i el seu Evangeli! Tirem de nou els daus i deixem-nos moure per l'Esperit!

 

Fe en...

Avui hem escoltat com Jesús anava per la Galilea guarint malalts i traient dimonis. A Natzaret, el poble que el va veure créixer, no va poder fer cap miracle, ja que no tenien fe en Ell. Però avui veiem com són molts els que tenen fe en Jesús, i troben salvació. Si tenim fe en tantes coses, com ens fa veure el vídeo d’avui, per què no tenim fe més en Déu? Per què no confiem més en Ell, com confiem en la ciència, el que diuen els diaris o els nostres éssers estimats? Tinguem fe, i deixem que faci els miracles que vulgui en les nostres vides.

1. En quantes coses poses fe cada dia?

2. Per què tens dificultats en posar fe en Déu? Què passaria si confiessis més en Ell?

"Jo us faré pescadors d'homes"

Avui Jesús crida uns pescadors i els envia a ser pescadors d’homes. És a dir, a anunciar la Bona Nova! Com sempre Jesús ens continua cridant i enviant a anunciar el seu amor... Però com ho farem? Fa por, fa vergonya, se’n riuran, em prendran per boig... A Itàlia ha sorgit una iniciativa, anomenada Una llum en la nit, que vol despertar els joves cristians i fer-los-hi adonar que si algú ha de ser apòstol dels altres joves són ells. Només cal anar amb Ell i seguir-lo. L’Església ens convida a perdre la por i sortir a fora. Són molts els joves que esperen algú que els anunci que hi ha una Llum que pot il·luminar la nit...

1. Si Jesús ens convida sortir i anunciar la Bona notícia, per què ens costa tant fer-ho? De què tenim por?
2. Jesús has estat per a mi una llum enmig de la nit... O encara estic buscant aquesta llum?

On us allotgeu? Veniu i ho veureu (Jn 1,35-42)

Joan Baptista senyala l’Anyell de Déu, i els primers deixebles segueixen Jesús, buscant on viu. La banda de rock cristià Barlow girl planteja com en el camí de la fe sovint no sentim Jesús a prop, però si sabem tenir confiança veurem com mai no estem sols (Never alone). Per veure que Ell hi és, no es tracta de sentiments, sinó de fe. Si t’abandones a Ell descobriràs com realment Ell és el Messies que el teu cor estava cercant, i sortiràs a anunciar-lo als teus germans, com Andreu a Simó.

1. On has trobat tu a Jesús? En quin lloc has descobert que s’allotjava?
2. Et costa veure que Ell és al teu costat? Per què?

Sortida Grup de Joves Arxiprestal

Hola! Bon Any!!!!

Què tal la tornada a la rutina? S’han portat bé els reis? I vosaltres?

Us recordem que el cap de setmana del 21 i 22 de gener de 2012 marxem de sortida del Grup de Joves de l’Arxiprestat!!! Anirem a Can Font (La Brunyola - La Selva).

Recordeu, sobretot, que AQUEST DIVENDRES DIA 13 heu de fer el pagament dels 40 € de la sortida (els que ja vau pagar els 10 €, només haureu de portar-ne 30) i portar omplerta l’autorització. També aprofitem per demanar-vos que si algú té algun tipus d’al·lèrgia o s’ha de prendre medicació que ens ho faci saber!

S’HA DE PAGAR OBLIGATÒRIAMENT AQUEST DIVENDRES; qui no porti els diners, no podrà venir a la sortida...

Comptem amb tots vosaltres!!! Quines ganes de sortida, que ja arriba!!!

Els vostres monis

PD: Cal que porteu a la sortida una LOT (llanterna) per poder fer el joc de nit!!!

Algun dia...

Tots som necessaris per evitar, ni que sigui amb petits gestos, que el nostre món perdi el rumb i la humanitat. El món seria molt millor si visquéssim així, atents als altres, oi? Doncs... Gaudim del vídeo i posem-lo en pràctica! :)