Una Quaresma senzilla

Viu senzillament perquè altres, senzillament, puguin viure.

Viure la senzillesa és no necessitar tenir moltes coses per ser feliç,no caient en el consumisme ni en les modes que ens obliguen a comprar el nou, l'últim.

Viure la senzillesa és tenir més alegria en donar, o en compartir, que en rebre, perquè has descobert el poder misteriós que té la paraula gratuïtat.

Viure la senzillesa és buidar el cor de totes les coses innecessàries que l'ocupen, i omplir-lo del tresor de l'amistat, de la proximitat i de la trobada humana amb els altres.

Viure la senzillesa és creure que la teva vàlua i dignitat estan en el que ets com a persona i no en el que tens o la posició social que ocupes.

Viure la senzillesa és solidaritzar-se amb tantes germanes i germans de la teva família humana que viuen injustament en la pobresa i necessitat, i et mobilitzes i t'impliques perquè no vols viure millor que ells.

Viure la senzillesa és posar la teva confiança i seguretat no en els diners o possessions, sinó en els teus béns espirituals, en les teves conviccions i creences, a la teva fe, en les teves capacitats, a la teva força interior i en la d'aquells que t'estimen i aprecien .

Viure la senzillesa és treballar per viure i no viure per treballar.

Viure la senzillesa és gaudir dels innombrables regals que la vida, la naturalesa, t'ofereix constantment cada dia, i que passen desapercebuts per a la majoria de la gent.

Viure la senzillesa és respectar i tenir cura de la natura amb la teva forma de viure, reciclant, reduint el consum innecessari.

Viure la senzillesa és utilitzar els diners perquè tu i la teva família pugueu viure amb dignitat, i perquè els altres també puguin viure amb dignitat si ho inverteixes en banca ètica i si t’acostumes a exigir productes que provinguin del comerç just i del comerç local .

Càritas, Campanya institucional, 2011-2012