Déu no fa vacances

Ja som en una de les èpoques més esperades de l’any, l’estiu. No tant per l’estació en si sinó perquè l’estiu, sovint, és sinònim de descans, d’oci i d’un canvi de ritme quotidià. Fins i tot el relat de la Creació subratlla aquesta necessitat de consagrar un dia al repòs, encara que avui dia no tothom el pugui gaudir de la mateixa manera. Amb l’arribada de l’estiu el ritme frenètic del curs disminueix i això ens pot ajudar a intensificar la contemplació, la reflexió o la pregària. Perquè l’estiu no significa donar vacances a la nostra vida de fe sinó convertir-la en un moment de gràcia. No som cristians a temps parcial, veritat?

Els mesos d’estiu també esdevenen una oportunitat de gaudir, més i millor, de les relacions humanes com la família, els amics o la parella. És un moment per realitzar activitats diferents que normalment no tenen cabuda a les nostres agendes, de comprometre’s més amb els altres… Tot és qüestió de pensar de quina manera podem viure el nostre temps lliure amb sentit. Tant de bo que en acabar puguem dir el mateix: «I veié que tot el havia fet era molt bo.»

- I jo, com visc el temps d’estiu?

- Faig vacances de Déu?

- La meva vida transmet als altres l’Amor de Déu? 

Reflexió extreta del butlletí Enxarxa't del Secretariat Interdiocesà de Joventut