dissabte, 26 de maig de 2012

El món de les drogues


 Benvolguts joves, 

Ahir vam gaudir d’una sessió que, us ho podem ben assegurar, va ser una autèntica passada! Arran d’un nou mètode els monitors ens vam repartir la feina. Tots plegats vam fruir en el desenvolupament del Grup. Tot començà quan a la Sala d’Audiovisuals ens vam aplegar tots els grups, entorn de dos quarts de nou, on l’aventura començà amb un vídeo d’imatges de riure per no plorar. Era del tot surrealista rèiem de nois i noies que apareixien en el vídeo, potser joves com nosaltres, que argumentant que no es ficaven res de res, que només bevien alcohol, eren els més guays, els més molons i els més tremendos.  
Els monitors quan vam decidir preparar una sessió conjunta vam pensar en quelcom realista i heavy, quelcom xocant i proper, més del que nosaltres puguem pensar, i ens va semblar que havíem de parlar i reflexionar vers el mundillo de les drogues. I els seus efectes, no per publicitar-les ni per fer una mostra en imatges dels tipus i dels colors, sinó per anar més enllà. Veure que com a cristians, com a fills de Déu, som missatgers de l’Amor de Crist Ressuscitat, que ha vingut al món per mostrar-nos que al Tron de la Misericòrdia, és a dir, a la Creu, Jesucrist ens ha estimat i ens estima com ningú 
La veterana de les monitores va fer una explicació molt ben preparada i no va tocar precisament l’esfera legal, que seria el seu camp, sinó com a persona  i com a cristiana, plantejant-nos d’una manera amena i alhora seriosa com poder afrontar el món de les drogues i el món dels drogodependents. Sabent quines actituds hem de prendre, no només per preservar-nos sinó com a cristians, com parar-li la mà a un amic o germà que es fiqui en aquest horrible forat.  
Ens vam parlar de dir no a les drogues, d'allunyar-nos-en i de tenir-ho clar. Nosaltres el buit que tenen aquells que es fiquen en la droga, terreny relliscós, no ho tenim. A vegades, tenim buits, contrarietats, incomprensions...som humans. Però alhora tenim la gran sort de saber que som fills de Déu, estimats per Déu, i Ell sempre roman al nostre costat, no només quan les coses ens van bé, sinó especialment quan ens van malament. La seva Mare, la Nostra Mare és Auxili dels Cristians i Refugi dels Pecadors. I Ella que és la més gran de les Mares ens acull en el seu Cor. 
En el segon bloc, ens vam repartir en dos grups i vam llegir un testimoni més que impactant vers la vida de “Toto Pedro García Aguado ( presentador de “Hermano Mayor”) amb l’entrevista titulada : Yo era campeón del mundo, oro olímpico... y cocainómano". Aquesta lectura no era pas una al·lucinació, un miratge fals, era una història que cada dia en el cor dels nostres pobles, ciutats, barris, es repeteixen.  Al principi sembla conya, però si et creus més que els demés pots acabar en un pou i aquell buit petitó que volies omplir, fent-te el “gallito”, et destrossa la vida i et converteix en un marginal, addicte i en una bèstiaArran de les reflexions que ens suggeria la mateixa lectura, començà el diàleg, que s’enriquia en les diferents visions i experiències que molts de nosaltres hem pogut experimentar per amics, coneguts o companys que s’havien ficat en aquest món “underground”.  
Per acabar, vam demanar al Senyor i a la Seva Mare que ens ajudés a portar a terme totes les reflexions i propòsits que havíem compartit. A no tenir por de parar la mà a tants que el busquen però no el troben; és en els moments del buit més absolut on descobreixen que no són res i és Jesús qui està amatent esperant-los perquè, com el Fill pròdig, tornin a casa. Que Déu perdona sempre, Sempre!! 


Bé, joves...us esperem el proper divendres com sempre al grup cadascú a l’hora habitual! Us recordem que el diumenge 3 de juny, el de la setmana que ve, estem convocats per animar la celebració, els qui sou músics i per participar de l’Eucaristia del diumenge amb tota la comunitat parroquial. Recordeu Missa 3 de juny a les 12h al Temple Parroquial: Gràcies i us esperem!! 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada