Pasqua Jove

Us recordem que Divendres Sant, dia 2 d'abril, els joves de la parròquia de Sant Cristòfol celebrarem la PASQUA JOVE, una manera diFErent d'entendre la Setmana Santa, no simplement com uns dies de vacances sinó com una oportunitat de viure i compartir la nostra FE.

L'horari serà de 10 a 18 h a l'Escola Assís. A les 18 h anirem a la intensa Litúrgia de Divendres Sant.

Hauríeu de portar esmorzar (si no veniu esmorzats) i el dinar per compartir (les crispetes per la peli ja les posarem els monis...). Siusplau, els músics porteu els instruments, ok?

Us desitgem una molt bona Setmana Santa i esperem retrobar-vos aquest divendres per viure junts la PASSIÓ per la vida.

Diumenge de Rams

Lectura de l’evangeli segons sant Lluc (Lc 19,28-40) - Benedicció dels rams

"En aquell temps, Jesús anava al davant pujant a Jerusalem. Quan era a prop de Bet-Fagué i de Bet-Hània, a la muntanya de les Oliveres, envià dos dels seus deixebles amb aquest encàrrec: «Aneu al poble d’aquí al davant i, entrant, hi trobareu un pollí fermat, que ningú no ha muntat mai. Deslligueu-lo i porteu-lo. Si algú us preguntava per què el deslligueu, respondreu que el Senyor l’ha de menester.» Els dos que Jesús enviava se n’anaren i ho trobaren tot tal com Jesús els ho havia dit. Mentre deslligaven el pollí, els amos els digueren: «Per què el deslligueu?» Ells respongueren: «El Senyor l’ha de menester.» Portaren el pollí a Jesús, el guarniren tirant-li els mantells a sobre i hi feren pujar Jesús.A mesura que Jesús avançava estenien els mantells pel camí. Quan s’acostava a la baixada de la muntanya de les Oliveres, tota la multitud dels seus addictes, plena d’alegria, començà de lloar Déu a grans crits per tots els prodigis que havien vist, i deien: «Beneït sigui el rei, el qui ve en nom del Senyor. Pau al cel, i glòria allà dalt.»Alguns fariseus que anaven amb la multitud li digueren: «Mestre, renya els teus seguidors.» Ell respongué: «Us asseguro que si aquests callessin, cridarien les pedres.»"

Pregunta de la setmana: Completeu la frase... "L'entrada de Jesús a Jerusalem amb un pollí és com si..."

La creu...

Joves grans, recordeu que demà dijous, 25 de març, tenim reunió, a les 21.15 h, al Casal del Germà Miquel, c. Rectoria, 17. Aparcarem per uns dies el Gènesi i ens prepararem per a viure la Setmana gran dels cristians, amb una "sorpresa" que girarà entorn la creu de Crist i com pot il·luminar les nostres vides... I fins aquí puc llegir...

Fins demà!

Néixer D9

Sentíem diumenge a l'Eucaristia: "Estic a punt de fer una cosa nova que ja comença a néixer, ¿no us n’adoneu?"...

Hem tingut notícia d'un naixement esperat aquest dies: Benvingut, Simón! Felicitats, Visi i Moi!

Dijous 25 de març és el dia de l'Anunciació del Senyor, la Jornada per la Vida.

S'acosta l'Aplec de l'Esperit... Falten menys de dos mesos per la gran cita...

Per això, us deixem aquí l'himne de l'Aplec de l'Esperit de La Seu d'Urgell (2002), Néixer D9 :-)

Vaig cercant un motiu el futur no és gens clar.

Tot és nou, immediat, sembla un món virtual.

Però hi ha quelcom que remou el meu cor.

Vent suau, foc ardent que em fa viure!

VULL NÉIXER DE NOU DESTERRAR HIPOCRESIES

TROBAR AQUELL CAMÍ

QUE EM FA SER I EM FA LLIURE

ÉS L'ESPERIT DEL SENYOR...

QUE EM FARÀ NÉIXER DE NOU! DE NOU.

Molts camins per triar. Moltes veus sense alè.

Potser em cal escoltar qui em convida a morir.

A tot allò que no em deixa estimar.

Ser vent suau, foc ardent, donar vida.

Reconciliem-nos amb Déu

Vida de capellà

Dedicat als mossens de la Parròquia de Sant Cristòfol, en el Dia del Seminari que enguany té com a lema "El sacerdot, testimoni de la misericòrdia de Déu". Moltes gràcies per tot el que feu per nosaltres!

Si el capellà té un rostre jove és un ingenu, si és pensatiu és un etern insatisfet.

Si és agradable i atractiu, "per què no es va casar?", si és lleig: "és que ningú no l’ha volgut!".

Si entra als bars i les discoteques és un bevedor, si està a casa i no es mou, és un asceta estrany.

Si passa tot el dia a la ciutat és un home de món, si vesteix amb sotana, un conservador.

Si parla amb els rics és un capitalista, si està amb els pobres un comunista.

Si és gras, viu només per asseure’s a taula, si és prim, un avar.

Si parla del Concili és un capellà modern, si parla del Catecisme, és un "tridentí!".

Si el capellà predica llarg és un avorriment; si durant l’homilia alça el to de veu, un cridaner, si parla normal, no se l’entén de res.

Si té un cotxe d’última generació, és massa mundà, si no en té, buf! És que no està al dia.

Si visita els seus feligresos, fica massa el nas en les seves coses, si no es mou de la rectoria, no s’ocupa mai de la seva gent.

Si fa una crida a la col·laboració econòmica, només pensa en els diners. Si no organitza festes, la parròquia està més que morta.

Si entreté els qui s’estan confessant amb preguntes, és un escàndol! si al confessionari s’està poc temps i va per feina, no els escolta prou.

Si comença puntualment la missa, el seu rellotge va massa endavant, si la comença en retard, fa perdre el temps a tothom.

Si restaura l’església és un malgastador.

Si és jove, no té experiència, si és vell, ja és hora que se’n vagi a una residència. I si se’n va, o marxa de missions o li arriba la fi de la vida: Qui el substituirà...?

Pregunta de la setmana: Valoro prou el meu capellà?

Testimonis joves

Ei, què us va semblar la pregària d'ahir? Us la vau perdre? Doncs, aquí us deixem uns quants testimonis que ens van ajudar a reflexionar i a pregar...

Primer jove: Jesús, des de petit que em parlen de Tu. N'he sentit tantes i tan variades, que la veritat és que ja no sé si ets el Fill de Déu, o un revolucionari, o un bon home, o un il·lús o una mentida. Tinc ganes de saber més de Tu. Estic fet un embolic. Obre'm el cor i dóna'm la teva llum.

Jesús: La meva vida, tot el que sóc, està gravada amb força en la Paraula de Déu. Allí em trobaràs, allí m'escoltaràs. Obre el cor a la Paraula, no li tinguis por. Deixa't il·luminar per ella i descobriràs qui sóc. Qui vull ser per tu. Si tu vols i em deixes, seré el Camí que et portarà a la felicitat..., la Veritat que vol sostenir-te sempre..., la Vida que vol omplir la teva existència. Sóc Aquell que t'estimarà sempre..., t'ho creus?

Segon jove: Jesús, ja fa tant de temps que no reso que ni me'n recordo. De fet, ara crec estar parlant a la desesperada amb mi mateixa. Necessito sentir-te present en mi, però estic resseca per dins. No sé resar, no sé estimar-te..., però m'agradaria fer-ho.

Jesús: Jo estic sempre amb tu. No t'angoixis si no em trobes. La meva presència en tu no depèn de les teves sensacions. Ni dels teus pensaments, ni del dia que hagis tingut. Jo sempre estic amb tu. Només t'ho has de creure. La meva llum ja brilla en el teu cor. No passis ànsia, només has de mirar-la..., i sabràs que sempre estaré amb tu.

Tercer jove: Jesús, estic atabalada. Ja fa dies que em sento neguitosa i tinc ganes d'engegar-ho tot a rodar. La vida es va desplegant al meu davant i hi ha tants camins per recórrer... Estic bé amb el Roger, i sembla que la cosa promet..., però tinc tants dubtes... No sé què fer amb la meva vida... Quina carrera triar... A vegades, però, tallaria amb tot i me n'aniria. Potser a l'Àfrica, de missionera, o potser a un Monestir, qui sap on! Ajuda'm, Jesús, a saber què he de fer amb la meva vida.

Jesús: Estàs angoixada per tantes coses i només una és important! Saps? El que vull és que em siguis fidel a mi i em segueixis en el dia a dia, i el camí ja l'aniràs veient a mesura que caminis. Tu obre el cor i sigues pacient, que el qui busca acaba trobant. Deixa'm caminar amb tu i la meva llum guiarà les teves passes... Espera i confia... Fia't del que el teu cor et digui... I trobaràs el teu lloc.

Quart jove: Fa temps que em sento malament..., i no sé com trobar pau. He fet coses que em sap greu haver fet... He ferit a persones que estimava, que esperaven de mi un gest d'amor i amistat... He cregut que la felicitat la trobaria lluny de Tu, en l'opinió dels altres, en la diversió, en tenir èxit... He enganyat, he mentit, he fet mal... I no sé com tornar a començar de zero...

Jesús: Vine a mi i despulla't... Treu-te les màscares i deixa que et perdoni. Jo no et condemno... Només vull que em donis els teus pecats, per enterrar-los. Vés al Sagrament de la reconciliació..., confessa't de veritat, i allí trobaràs la pau. Jo et perdonaré i la meva llum tornarà a brillar en el teu cor. I el teu rostre tornarà a resplendir.

Pregària arxiprestal

Recordeu que avui hi ha pregària jove arxiprestal: en el dia de Sant Josep, en l'Any Sacerdotal, pregarem per les vocacions i ens prepararem per a l'Aplec de l'Esperit. També veurem el vídeo de la sortida a La Censada i acabarem la vetllada compartint un pica-pica quaresmal.

Us deixem amb una pregària per les vocacions i un cant de Taizé per anar-nos ambientant...

Senyor Jesús,

que has volgut guiar el teu poble

a través del ministeri dels teus sacerdots:

Gràcies per aquest regal tan preuat que has

fet a tota la humanitat!

Tingues cura dels qui has cridat a ser pastors i

omple'ls de la teva Gràcia.

Enforteix el cor dels joves

que estan disposats a arriscar-ho tot per Tu

per a ser testimonis de la teva misericòrdia

entranyable, per a partir, repartir i compartir

el pa de la Paraula i de l'Eucaristia.

Amén.

Cinc mesures per a una Quaresma “sostenible”

RECICLAR: posar cada cosa al seu lloc.
En aquesta Quaresma se’t demana posar cada voluntat “al seu lloc”. Jesús va ser temptat perquè es confongués de missió, però va vèncer les temptacions perquè va posar el temptador al seu lloc (Lluc 4,1-13).
- Has de posar “al seu lloc” quina és la voluntat del Pare per a tu
- En què et vol confondre la temptació?

RENOVAR: donar a les coses una nova aparença, embellir-les.
En aquesta Quaresma se’t demana donar a la teva vida “una nova cara”. Jesús fa tastar la glòria final. En la Transfiguració, Jesús ens obre a l’esperança més gran (Lluc 9,28-36).
- Els patiments i les dificultats ens queden transfigurats per la Promesa de Jesús.
- Això no significa que el camí del cristià sigui “un camí de roses”

READOBAR: alimentar la terra amb el que necessita per ser productiva.
En aquesta Quaresma se’t demana saber que totes les persones necessitem ser alimentades. Jesús ens parla que totes les persones poden renéixer i créixer (Lluc 13,1-9). Amb la paràbola de la figuera, Jesús ens ensenya que hem de tenir paciència i confiança en nosaltres i en els altres.
- No et desesperis si penses que no saps respondre-hi adequadament
- No desesperis de la situació del món si penses que ja estàs perdut

RETORNAR: tornar a l’indret d’on mai no s’hauria d’haver sortit.
En aquesta Quaresma se’t demana que sempre pensis que es pot refer el camí. Jesús ens mostra els braços sempre oberts del Pare (Lluc 15,1-32). Jesús ens afirma que el Pare sempre ens perdona. Per a Ell sempre som fills.
- Pensa en què has de convertir-te per tornar a la casa del Pare
- Demana perdó (celebra el sagrament de la Penitència) pels teus “allunyaments”

RECUPERAR: donar a les coses una nova oportunitat, sempre valen amb els arranjaments adients.
En aquesta Quaresma se’t demana que pensis que cap persona no està rebutjada ni perduda per sempre. Jesús ens afirma que el Pare sempre dóna una nova oportunitat (Joan 8,1-11). Jesús ens ensenya que Déu sempre confia en nosaltres.
- Atreveix-te a no condemnar ningú, sinó a donar-li una nova oportunitat
- Atreveix-te a reconèixer en cada persona que no tot està perdut

El Pare misericordiós

El protagonista de la paràbola del fill pròdig és el pare i el seu amor pels seus fills, malgrat les ofenses que rep tant del fill que marxà a un país llunyà com de l’altre fill que es quedà a casa. L’un i l’altre eren lluny de l’amor del Pare: el primer en l’allunyament físic i voluntari; el segon, compartia la casa amb el pare però el seu cor n’era lluny. A tots dos el pare sortí a buscar-los oferint-los el perdó, la casa oberta i, sobretot, el seu amor misericordiós que convida al banquet i a la festa. No compten davant del pare ni les disbauxes del pròdig, ni la duresa de cor del fill gran. És la seva bondat la que explica el seu capteniment. Aquest és el rostre del Pare que Jesús ens ha volgut mostrar: el pare que espera, que es commou i corre a l’encontre del fill perdut. El pare que convida a una festa abundosa tant al fill retrobat com al fill de cor mesquí.

I ara ve la pregunta de la setmana (o potser hauríem de dir del mes?):

Què ens podríeu dir del quadre de Rembrandt El retorn del fill pròdig?

Reconciliem-nos amb la família

La reconciliació és un gest que fa que els qui estaven allunyats es retrobin i refacin la situació en què es trobaven abans de la ruptura, o potser encara la millorin. La reconciliació restaura una relació trencada, de manera però que cap de les parts quedi sotmesa o en un estat d’inferioritat. Suposa el reconeixement dels propis errors, la voluntat de començar de nou amb il·lusió, la magnanimitat de no passar factura ni retreure culpabilitats, i sempre una gran dosi d’esperança. La reconciliació comporta un sentit dinàmic de canvi, exigeix l’esforç de passar d’un estat reconegut com a negatiu a un estat nou de comunió i amistat que omple i gratifica. La reconciliació és una gran festa per a tots els que la viuen i en participen. Aquesta setmana som convidats a viure aquesta festa reconciliant-nos amb la família. No desaprofitem les oportunitats que se'ns presentin per a demanar perdó i perdonar! I aprenguem a ser com el Pare misericordiós de la paràbola del Fill pròdig.

Gènesi

Joves "grans", recordeu que avui hi ha sessió sobre el Gènesi (Gn 18-24). Continuem seguint els passos d'Abraham, però d'una manera diferent: en David Medrano ens ensenyarà a escrutar la Paraula de Déu tal com ho fan els membres de les comunitats neocatecumenals. Pot ser molt interessant!

Porteu la vostra Bíblia! Si pot ser versió gran amb notes, millor. Serà el material que utilitzarem.

Us esperem a tots avui dijous, a les 21.15 h, al Casal del Germà Miquel, c. Rectoria, 17, Premià de Mar.

Una nova secció

Estrenem avui una nova secció: "La pregunta de la setmana". Cada setmana, a partir d'una imatge, un text bíblic, una notícia d'actualitat, etc., us farem una pregunta. Es tracta que la respongueu, que hi digueu la vostra, deixant comentaris a l'entrada corresponent. Entre els comentaris rebuts, escollirem el millor (es valorarà l'enginy, la reflexió, la sinceritat...).

Us deixem amb l'Evangeli d'avui i la primera pregunta: Què farem per donar fruit?

Text de l'Evangeli (Lc 13,1-9):

Per aquell temps, alguns dels qui eren presents contaren a Jesús el cas d'uns galileus, com Pilat havia barrejat la sang d'ells amb la de les víctimes que oferien en sacrifici. Jesús els respongué: «¿Us penseu que aquells galileus van ser malmenats perquè havien estat més pecadors que tots els altres galileus? Us asseguro que no: si no us convertiu, tots acabareu igual. I aquells divuit homes que van morir quan els caigué a sobre la torre de Siloè, ¿us penseu que eren més culpables que tots els altres habitants de Jerusalem? Us asseguro que no: si no us convertiu, tots acabareu igual».

I els digué aquesta paràbola: «Un home que tenia una figuera a la vinya, anà a cercar-hi fruit i no n'hi trobà. En veure això, digué al vinyater: ‘Mira, fa tres anys que vinc a cercar fruit d'aquesta figuera i no n'hi trobo. Talla-la d'una vegada. Per què la tinc, si no fas més que ocupar-me la terra?’. Ell li contestà: ‘Senyor, deixeu-la encara aquest any. Cavaré la terra i la femaré, a veure si fa fruit d'ara endavant; si no, ja la podreu tallar’».

Reconciliem-nos amb l'Església

Avui som convidats a reconciliar-nos amb l’Església. Moltes vegades l’Església ha estat com la figuera de l'Evangeli d'avui; s’esperava d’ella uns fruits dolços, i no n’ha donat cap. I no només ha estat estèril, sinó que a vegades ha donat fruits amargs, que han amargat la vida de la gent. I potser també la nostra. Fruits que han fet mal.

L’Església està formada per homes i dones amb debilitats, ja ho sabem. Però debilitats que poden fer mal. A qui no li han retret mai les croades o la Inquisició? És veritat que ens queden lluny, i que potser són fruit d’una època, però a qui en va ser víctima, fos musulmà a Jerusalem o heretge medieval, l’Església li va fer mal.

O qui no s’ha escandalitzat davant notícies de capellans pederastes a Irlanda o als EUA. És veritat que no ho són tots, i que fa més soroll un arbre que cau, que mil creixent..., però a l’infant que ha estat víctima dels abusos, l’Església li ha fet mal.

O no he fet mal jo, cristià, membre de l’Església, a algú? És veritat que sóc humà i tinc dret a equivocar-me..., però potser aquell a qui vaig trair, enganyar, humiliar..., esperava una altra cosa de mi. Esperava que jo no fes com els altres i el tractés com a deixeble d’Algú que només té paraules d’amor i perdó.

Davant d’aquests fruits amargs, d’aquesta esterilitat de l’Església, el Senyor pren paciència i confia. Confia en nosaltres, perquè sap que som capaços de donar autèntics fruits.

Demanem al Senyor que ens ajudi a donar bons fruits, a ser misericordiosos i pacients i a reconciliar-nos amb l'Església.

Solidaritat en temps de crisi

Per tal d'aprofundir en el segon objectiu de l'actual Pla Pastoral Diocesà 'Créixer en la solidaritat enmig de la crisi econòmica', en un temps en què es parla molt d'aquest tema, però sovint amb la impressió que no hi podem fer res, escoltarem avui divendres la conferència sobre “Solidaritat en temps de crisi”, a càrrec de Mn. Gaspar Mora, professor i vice-degà de la Facultat de Teologia de Catalunya, que ens ajudarà a veure com podem ser més solidaris.

Recordeu que hem quedat a les 20.30 h, a la rectoria, per preparar preguntes sobre el tema.

"Ningú no nega avui que estem immersos en una crisi econòmica que un re­lat tremendista encara pot agreujar. Els indicadors de la crisi s’estan disparant: augment de l’atur, dismi­nució del consum, con­gelació en la producció, reducció de la capacitat ad­quisitiva, tancament d’em­preses… Les conseqüèn­cies no s’han fet esperar. Les capes més baixes de la població se’n ressenten clarament. Les persones menys preparades són les primeres que van a l’atur, entre elles, molts immi­grants. Les necessitats socials són més agudes.

Ara és el moment de fer un salt qualitatiu en la solidaritat. En temps de bonança, la gent dóna al­guna cosa sobrera. En re­duir-se aquesta possibili­tat –cada vegada sobren menys coses–, d’on po­den sortir els fons de so­lidaritat? Només del que necessiten també els ma­teixos donants. Aquestes circumstàncies que vivim ens posen en el nucli de la solidaritat. No n’hi ha prou amb donar, sinó que cal donar-se. No podem oblidar-nos de la gent que pateix, mal­grat que estigui fora de la llum dels focus mediàtics.

La crisi econòmica, en comptes de ser un incon­venient, implica un repte a la solidaritat."

Lluís Serra Llansana

Fes-te a la mar

Com que aquest curs els del grup 21-22 esteu molt marítims i d’altres grups heu treballat el fragment de l’Evangeli sobre el Pescador d’homes..., us obsequiem amb l’himne de l’Aplec de l’Esperit de Girona, Fes-te a la mar. Us sona, oi?

Continueu anant mar endins, ok? No pareu! Així descobrireu moltes coses d’aquest “viatge per la vida”.

FES-TE A LA MAR
I VIU EL TEU VIATGE
SERÀS LLIURE AL NAVEGAR
FES-TE A LA MAR
I CERCA UN NOU PAISATGE
SERÀS LLIURE EN ESTIMAR

Tu vols fer de mi un tresor
un somni nou per als germans.
Vols que doni la vida,
opció d’aquell qui és confiat
opció d’aquell qui és arriscat.

El camí pot ser llarg, cal anar preparat,
el futur t’espera, ja és el teu torn.
Viu la teva missió, opta i escull l’amor
porta’l sempre per bandera.
Que la teva vida canti noves cançons,
dóna-li cada dia un nou color.
Cerca aquell que té ombres
allà on tu tens el sol,
i fes la teva denúncia, no tinguis por!

El perill pot ser gran si vols la llibertat,
el rebuig potser serà el teu company.
Amb el temps ja vindran les opcions per triar,
la incertesa i també el dubte.
Però tu cada dia nous paisatges veuràs,
de cada experiència t’enriquiràs.
És important saber on tu vols arribar,
però val més voler navegar.