dijous, 25 d’octubre del 2012

Reunió informativa Trobada Europea Jove Taizé a Roma


En aquest Any de la Fe, la trobada europea de Taizé tindrà lloc a Roma del 28/12/12 al 2/1/13. Milers de joves europeus es trobaran aquest cap d’any per pregar i cantar a les grans basíliques, peregrinar a les tombes dels apòstols, ser acollits per famílies romanes i pregar, amb el Sant Pare, per la pau.

Enguany, des de les delegacions de joventut de Catalunya ens ofereixen anar-hi tots junts en vaixell! Per un preu molt econòmic (175 €: 88 viatge + 70 inscripció + 17 viatge Civ-Rom) podrem viatjar en camarots de 4 persones i començar i acabar el pelegrinatge units tots els joves de Catalunya. Se sortirà el dia 26 de desembre a la nit i es tornarà el 3 de gener a la tarda.

I, és clar, els joves de l'Arxiprestat de la Cisa també hi assistirem :-)

Tens entre 17 i 30 anys?
T'animes a participar en aquesta aventura? Vols rebre més informació sobre la Trobada Europea? Ja estàs engrescat i t'hi vols inscriure? Doncs, no pateixis i reserva't una data: diumenge 4 de novembre, a les 17.30 h, al Casal del Germà Miquel (Premià de Mar). Aquest dia et posarem al corrent de tot!

Atreveix-te a creure: Jesús compta amb tu

dijous, 5 de juliol del 2012

Déu no fa vacances



Ja som en una de les èpoques més esperades de l’any, l’estiu. No tant per l’estació en si sinó perquè l’estiu, sovint, és sinònim de descans, d’oci i d’un canvi de ritme quotidià. Fins i tot el relat de la Creació subratlla aquesta necessitat de consagrar un dia al repòs, encara que avui dia no tothom el pugui gaudir de la mateixa manera. Amb l’arribada de l’estiu el ritme frenètic del curs disminueix i això ens pot ajudar a intensificar la contemplació, la reflexió o la pregària. Perquè l’estiu no significa donar vacances a la nostra vida de fe sinó convertir-la en un moment de gràcia. No som cristians a temps parcial, veritat?

Els mesos d’estiu també esdevenen una oportunitat de gaudir, més i millor, de les relacions humanes com la família, els amics o la parella. És un moment per realitzar activitats diferents que normalment no tenen cabuda a les nostres agendes, de comprometre’s més amb els altres… Tot és qüestió de pensar de quina manera podem viure el nostre temps lliure amb sentit. Tant de bo que en acabar puguem dir el mateix: «I veié que tot el havia fet era molt bo.»

- I jo, com visc el temps d’estiu?

- Faig vacances de Déu?

- La meva vida transmet als altres l’Amor de Déu? 

Reflexió extreta del butlletí Enxarxa't del Secretariat Interdiocesà de Joventut

dijous, 28 de juny del 2012

Pregària de Fi de Curs Arxiprestal




Bon dia a tots!!!

Aquest divendres dia 29 de juny a les 21 h hi ha la Pregària de Fi de Curs Arxiprestal. Serà al Santuari de la Cisa.

Cal que cadascú porti alguna cosa per sopar, farem primer una pregària i després un sopar de germanor.

Preguem que ens confirmeu qui podrà venir, per poder organitzar com anar-hi...

Fins aviat!
Una abraçada!!
Els vostres monis



dissabte, 9 de juny del 2012

Festa de Fi de Curs- Grup de Joves de Sant Cristòfol

Ahir, vam celebrar amb gran il•lusió la festa de fi de curs 2011-2012, amb els joves de la nostra parròquia. Tot donant gràcies a Déu pel temps compartit i per tot allò que amb Ell i els membres de cada Grup vam aprendre. Tanmateix, cal doncs donar gràcies a Déu pel que hem après d’ Ell, i per com a poc a poc, ens ha anat mostrant què és el que Ell ens vol mostrar i què vol de nosaltres. Vam celebrar l’Eucaristia, animada amb els cants i instruments musicals, i encara que no era Pentecosta, vam celebrar una Missa demanant el seu foc i la seva Llum al Sant Esperit.

Tot fou recordar els fruits del Esperit Sant, donant gràcies a Déu i demanant-li que ens fes veure amb més claredat què és el que Ell vol de nosaltres al Grup de Joves. Tenint present el lema del Grup de Joves d’aquest any: Arrelats i edificats en Crist, ferms en la fe!

Els cants acompanyaren en tot moment la litúrgia, finalitzant amb un tremendo cant de comiat, Pentecosta Ardent. Tan ardent que a la meitat del sopar que vam compartir després de l’Eucaristia, va començar a Ploure. Si més no, donem gràcies a les germanes del Col·legi Assís per deixar-nos la capella de l'Assis i el menjador i suportar amb caritat els nostres cants de Karaoke...

Sí, sí, com ho heu sentit: un karaoke trem...perdó, increïble!! Operación Triunfo es quedava curt comparat amb els diferents grups que es batien en combat o batalla al plató per després ésser qualificats com a Promesa, Prometes, Aficionado o Sin Oído!!

El sopar on tots vam col•laborar amb allò que els monitors ens van demanar va agradar i sobretot per aquella gran taula parada i pensant i desitjant que l’any que ve en serem més!! I monitors nous de Trinca!! Ja ho veureu, és cosa de tots! Porteu-ho a la pregària i en sortiran!!

El Sing-Star donà per a molt, després quan pràcticament els pulmons a algú i a alguna els sortien per la boca, vam donar la festa per finalitzada, amb ganes de marxa, de seguir cantant!! No obstant, alguns no podíem arribar al to de Mi tierra de Gloria Estefan i això va tenir els seus efectes meteorològics!

Res més per ara!
Bon Estiu, ens veiem a la festa Major! I en les diferents activitats extres del Grup de joves, durant l’estiu!!
De Jesús no fem vacances!! Fins el curs que ve!!

Us encomanen i estimen els vostres monis!!

dissabte, 26 de maig del 2012

Comunitat del Cenacle. Testimoni d'un jove recuperat de la droga

De la intuïció de l'Esperit Sant, a través d'una dona consagrada, Sor Elvira Petrozzi, va néixer al juliol de 1983 la Comunitat del Cenacle com a resposta de la tendresa de Déu Pare, al crit de desesperació de molts joves cansats, desil·lusionats, desesperats, addictes a les drogues i persones en general, que buscaven l'alegria i el sentit veritable de la vida. 


Actualment col·laboren amb la Comunitat, voluntaris, consagrats i famílies que viuen i operen a temps complert i en total gratuïtat al servei d'aquesta obra. La Casa “Mare” de la Comunitat es troba sobre el pujol de Saluzzo, una ciutat en la província de Cúneo (Piemonte), en el nord-oest d'Itàlia. A Catalunya, la Comunitat del Cenacle es troba al Montseny, a la rectoria de Fogars de Montclús.

Us deixem el testimoni d'un dels joves de la Comunitat:

"Soy Erwin, tengo veintiún años y nací en El Salvador. Al año me adoptó una familia francesa. Gracias a su amor hoy estoy vivo, a una mamá y a un papá que a pesar de no ser mis padres biológicos me desearon, me recibieron y me amaron como  a su hijo.  De pequeño no me faltó nunca nada. Era el primer hijo,  por eso cuando nació mi hermana estaba muy celoso, tenía miedo de ser dejado de lado ya que ella no era adoptada. No era más el hijo único y tenía miedo de ser abandonado de nuevo. En la escuela  siempre era distinto de los otros. Me perdí cuando entré en la escuela media, cuando, como muchos,  empecé a buscar mi personalidad en las cosas del mundo, en la música, en la moda, en los amigos, el deporte...

         Las primeras desilusiones afectivas me hicieron perder la confianza  y me costaba mucho relacionarme con los demás: hablaba poco y me cerraba cada vez más; llevaba un peso dentro mío que no lograba compartir y que me bloqueaba. Junto a mi familia buscamos soluciones, pero sin resultado. Luego empecé a ser violento en casa, creando un clima de temor en mi cuidado y todos sufrían. Después de una crisis violenta con mi padre, me desperté en un hospital psiquiátrico, donde junto a otros jóvenes encontré la droga. Entré y salí varias veces, pero estaba siempre igual porque todavía no quería cambiar. Sentía  que en mi corazón estaba el deseo de algo profundo y verdadero para poder vivir, pero me parecía imposible alcanzarlo. Siempre sentí que había algo grande dentro de mí, pero rechazaba llamarlo Dios.  Llegué a un punto donde no había más elección; recuerdo bien que en un momento me sentí derrotado, mis castillos se caían. Sentía una voz que dentro mío gritaba, era mi conciencia, ya no podía  aplastarla.  Cuando mi padre me acompañó a Medjugorje , me abrazó y me dijo: “Hijo, te quiero, te encomiendo en las manos de la Virgen.”  En ese momento no lo entendí, pero hoy tengo la certeza de que estaba Ella. María, guiando mi camino.

         Al principio me sentía verdaderamente perdido y triste, pero gracias a mi “ángel custodio”, el chico que me ayudó en los primeros pasos, comencé a mirarme interiormente, comprendiendo la necesidad que tenía de ayuda.  Me parecía imposible llegar a ser como esos  jóvenes que trabajaban y sonreían. Siguiendo  los consejos de los hermanos fui dando mis primeros pasos. Una vez subimos a la mañana temprano al Podbrdo, la colina de las apariciones, cuando terminamos el Rosario, nos pusimos a cantar el Salve Regina; en ese momento  empecé a llorar mucho, no entendía por qué y me escondía para que no me vieran.  Hoy comprendo que ese día María sacó de mi corazón herido mucha tristeza y me hizo sentir que  había esperanza de una vida nueva también para mí. 
              Gracias a la luz de la oración y a la amistad fui recuperando la confianza en los demás y en mí mismo . En Comunidad aprendí a trabajar, a rezar, a sufrir y a luchar día a día. Estoy aprendiendo a conocerme en la verdad gracias a los hermanos que viven conmigo, son el espejo de mi conciencia.  La oración cotidiana me da fuerza para comenzar siempre encomendando mi vida al Señor. Estoy aprendiendo a aceptar mis pobrezas, a luchar con mi orgullo , a mejorar mi carácter hasta donde puedo.  Si me quedé en Comunidad es porque veo los frutos de lo que vivo y hago. Hoy soy feliz y me siento vivo.
         Estoy seguro que sin la oración de mi familia no podría haber permanecido en la Comunidad. Con el tiempo fue naciendo el deseo de darme más a los otros, de hacer con mi vida algo útil y bello para el prójimo y para la Comunidad. Soy conciente que todavía debo sanar muchas heridas, por eso día a día  aprendo a confiar más en Jesús, porque sólo Él puede hacer el milagro.  Jesús me  regala  todos los días la fuerza  para  luchar por ser un hombre nuevo, y a medida que voy adelante, me doy cuenta de que tengo más necesidad de Él para estar bien.  Agradezco a Madre Elvira y a todos los hermanos que hasta ahora me ayudaron: ¡mirando mi vida puedo gritar fuerte que verdaderamente Dios , por medio de la Comunidad,  hizo el milagro!
           Deseo perdonar mi pasado: creo que si Dios salvó mi vida y fui adoptado fue porque yo era precioso a sus ojos, no porque nadie me quería. Hoy deseo aprender a dar esta vida y este amor que  recibo cada día."