Aplec de l'Esperit Terrassa 2010

Aquest vídeo-resum ja diu molt del que va ser l'Aplec de l'Esperit a Terrassa. Us animem, però, a dir-hi la vostra: Com ho vau viure? Què és el que més us va agradar? Teniu alguna anècdota per explicar? Esperem els vostres comentaris :-)

Amb vosaltres cada dia, que tingueu una molt bona setmana!

Diumenge de Rams

Lectura de l’evangeli segons sant Lluc (Lc 19,28-40) - Benedicció dels rams

"En aquell temps, Jesús anava al davant pujant a Jerusalem. Quan era a prop de Bet-Fagué i de Bet-Hània, a la muntanya de les Oliveres, envià dos dels seus deixebles amb aquest encàrrec: «Aneu al poble d’aquí al davant i, entrant, hi trobareu un pollí fermat, que ningú no ha muntat mai. Deslligueu-lo i porteu-lo. Si algú us preguntava per què el deslligueu, respondreu que el Senyor l’ha de menester.» Els dos que Jesús enviava se n’anaren i ho trobaren tot tal com Jesús els ho havia dit. Mentre deslligaven el pollí, els amos els digueren: «Per què el deslligueu?» Ells respongueren: «El Senyor l’ha de menester.» Portaren el pollí a Jesús, el guarniren tirant-li els mantells a sobre i hi feren pujar Jesús.A mesura que Jesús avançava estenien els mantells pel camí. Quan s’acostava a la baixada de la muntanya de les Oliveres, tota la multitud dels seus addictes, plena d’alegria, començà de lloar Déu a grans crits per tots els prodigis que havien vist, i deien: «Beneït sigui el rei, el qui ve en nom del Senyor. Pau al cel, i glòria allà dalt.»Alguns fariseus que anaven amb la multitud li digueren: «Mestre, renya els teus seguidors.» Ell respongué: «Us asseguro que si aquests callessin, cridarien les pedres.»"

Pregunta de la setmana: Completeu la frase... "L'entrada de Jesús a Jerusalem amb un pollí és com si..."

Vida de capellà

Dedicat als mossens de la Parròquia de Sant Cristòfol, en el Dia del Seminari que enguany té com a lema "El sacerdot, testimoni de la misericòrdia de Déu". Moltes gràcies per tot el que feu per nosaltres!

Si el capellà té un rostre jove és un ingenu, si és pensatiu és un etern insatisfet.

Si és agradable i atractiu, "per què no es va casar?", si és lleig: "és que ningú no l’ha volgut!".

Si entra als bars i les discoteques és un bevedor, si està a casa i no es mou, és un asceta estrany.

Si passa tot el dia a la ciutat és un home de món, si vesteix amb sotana, un conservador.

Si parla amb els rics és un capitalista, si està amb els pobres un comunista.

Si és gras, viu només per asseure’s a taula, si és prim, un avar.

Si parla del Concili és un capellà modern, si parla del Catecisme, és un "tridentí!".

Si el capellà predica llarg és un avorriment; si durant l’homilia alça el to de veu, un cridaner, si parla normal, no se l’entén de res.

Si té un cotxe d’última generació, és massa mundà, si no en té, buf! És que no està al dia.

Si visita els seus feligresos, fica massa el nas en les seves coses, si no es mou de la rectoria, no s’ocupa mai de la seva gent.

Si fa una crida a la col·laboració econòmica, només pensa en els diners. Si no organitza festes, la parròquia està més que morta.

Si entreté els qui s’estan confessant amb preguntes, és un escàndol! si al confessionari s’està poc temps i va per feina, no els escolta prou.

Si comença puntualment la missa, el seu rellotge va massa endavant, si la comença en retard, fa perdre el temps a tothom.

Si restaura l’església és un malgastador.

Si és jove, no té experiència, si és vell, ja és hora que se’n vagi a una residència. I si se’n va, o marxa de missions o li arriba la fi de la vida: Qui el substituirà...?

Pregunta de la setmana: Valoro prou el meu capellà?

El Pare misericordiós

El protagonista de la paràbola del fill pròdig és el pare i el seu amor pels seus fills, malgrat les ofenses que rep tant del fill que marxà a un país llunyà com de l’altre fill que es quedà a casa. L’un i l’altre eren lluny de l’amor del Pare: el primer en l’allunyament físic i voluntari; el segon, compartia la casa amb el pare però el seu cor n’era lluny. A tots dos el pare sortí a buscar-los oferint-los el perdó, la casa oberta i, sobretot, el seu amor misericordiós que convida al banquet i a la festa. No compten davant del pare ni les disbauxes del pròdig, ni la duresa de cor del fill gran. És la seva bondat la que explica el seu capteniment. Aquest és el rostre del Pare que Jesús ens ha volgut mostrar: el pare que espera, que es commou i corre a l’encontre del fill perdut. El pare que convida a una festa abundosa tant al fill retrobat com al fill de cor mesquí.

I ara ve la pregunta de la setmana (o potser hauríem de dir del mes?):

Què ens podríeu dir del quadre de Rembrandt El retorn del fill pròdig?

Una nova secció

Estrenem avui una nova secció: "La pregunta de la setmana". Cada setmana, a partir d'una imatge, un text bíblic, una notícia d'actualitat, etc., us farem una pregunta. Es tracta que la respongueu, que hi digueu la vostra, deixant comentaris a l'entrada corresponent. Entre els comentaris rebuts, escollirem el millor (es valorarà l'enginy, la reflexió, la sinceritat...).

Us deixem amb l'Evangeli d'avui i la primera pregunta: Què farem per donar fruit?

Text de l'Evangeli (Lc 13,1-9):

Per aquell temps, alguns dels qui eren presents contaren a Jesús el cas d'uns galileus, com Pilat havia barrejat la sang d'ells amb la de les víctimes que oferien en sacrifici. Jesús els respongué: «¿Us penseu que aquells galileus van ser malmenats perquè havien estat més pecadors que tots els altres galileus? Us asseguro que no: si no us convertiu, tots acabareu igual. I aquells divuit homes que van morir quan els caigué a sobre la torre de Siloè, ¿us penseu que eren més culpables que tots els altres habitants de Jerusalem? Us asseguro que no: si no us convertiu, tots acabareu igual».

I els digué aquesta paràbola: «Un home que tenia una figuera a la vinya, anà a cercar-hi fruit i no n'hi trobà. En veure això, digué al vinyater: ‘Mira, fa tres anys que vinc a cercar fruit d'aquesta figuera i no n'hi trobo. Talla-la d'una vegada. Per què la tinc, si no fas més que ocupar-me la terra?’. Ell li contestà: ‘Senyor, deixeu-la encara aquest any. Cavaré la terra i la femaré, a veure si fa fruit d'ara endavant; si no, ja la podreu tallar’».