Joves grans, arribem al final de curs. Avui DIJOUS 20 MAIG acabem la lectura del Gènesi, amb la història de Josep. Serà a les 21.15 h. La Vero i la Lourdes s'han ofert a treballar-ho una mica i presentar-nos els capítols. Sobretot, llegiu-vos Gn 37 (Josep venut pels seus germans), Gn 40 - 41 (Josep interpreta els somnis a la cort del faraó), Gn 42, 1 - 24 (primera trobada amb germans), Gn 45 (Josep es descobreix als seus germans).
Ens veiem aquest vespre. Una forta abraçada a tots!
"Al cap d'un temps, el coper i el pastisser del rei d'Egipte van cometre una falta contra el seu amo. El faraó es va indignar contra els dos cortesans i els féu empresonar a casa del cap de la guàrdia reial, en el lloc on Josep es trobava pres.
El cap de la guàrdia els va assignar Josep perquè estigués al seu servei. Van passar un cert temps a la presó.
Una mateixa nit, el coper i el pastisser del rei d'Egipte van tenir tots dos un somni a la presó. Cada un d'ells tingué un somni amb un significat particular. Quan al matí Josep els va anar a veure, va trobar capficats els dos cortesans del faraó reclosos amb ell a casa del seu amo, i els va demanar:
-Per què feu tan mala cara?
Ells respongueren:
-Hem tingut uns somnis, i no hi ha ningú que els sàpiga interpretar.
Josep els va dir:
-¿És que Déu no és capaç d'interpretar-los? Conteu-me'ls.
Aleshores el primer coper va contar a Josep el seu somni:
-He somiat que em trobava davant un cep que tenia tres sarments. Així que va brotar, va florir i es va carregar de raïms madurs. Jo duia a la mà la copa del faraó. Vaig collir els raïms, en vaig esprémer el suc dins la copa i vaig oferir-la al faraó.
Josep li va explicar:
-La interpretació del teu somni és aquesta: els tres sarments representen tres dies. D'aquí a tres dies, el faraó decidirà la teva sort i et restablirà en el càrrec. Tornaràs a posar la copa a la mà del faraó, com feies abans quan eres el seu coper. Recorda't de mi quan seràs afortunat i fes-me aquest favor: parla de mi al faraó perquè em faci sortir d'aquesta casa. Em van raptar del país dels hebreus, i no he fet res que mereixi la presó.
El primer pastisser, veient que Josep havia donat una interpretació favorable de l'altre somni, li va contar el seu:
-Jo he somiat que portava damunt el cap tres paneres de pastissos. La panera de dalt de tot era plena de les pastes que el faraó sol menjar, però els ocells venien a picotejar les pastes de la panera.
Josep li va explicar:
-La interpretació del somni és aquesta: les tres paneres representen tres dies. D'aquí a tres dies, el faraó decidirà la teva sort fent que et tallin el cap i et pengin dalt d'un arbre; i els ocellots vindran a picotejar la carn del teu cos.
Efectivament, al cap de tres dies, el faraó celebrava el seu aniversari i va oferir un banquet a tots els seus oficials. En presència de tots ells va decidir la sort del primer coper i la del primer pastisser.
Va restablir l'un en el seu càrrec de coper, perquè tornés a ser qui li oferís la copa, i va fer penjar el segon. Tot va passar d'acord amb la interpretació que Josep havia fet. Però el primer coper no es va recordar més de Josep, se'n va oblidar completament." (Gn, 40)
Joves grans, arribem al final de curs. Aquest dijous 3 de juny acabem el curs amb un TEMA SORPRESA..., tachín-tachán, quina intriga, quina emoció... Serà, com sempre, a les 21.15 h, al Casal del Germà Miquel.
"Jacob va sortir de Beerxeba cap a la ciutat d'Haran. Quan el sol ja s'havia post, va arribar en un indret i s'hi quedà per fer-hi nit. Va prendre una pedra, se la posà per capçal i va dormir en aquell lloc. Tot somiant, va veure una escala que, des de terra, anava fins al cel. Els àngels de Déu hi pujaven i baixaven. El Senyor es trobava davant seu i li deia:
Joves grans, recordeu que demà dijous, 25 de març, tenim reunió, a les 21.15 h, al Casal del Germà Miquel, c. Rectoria, 17. Aparcarem per uns dies el Gènesi i ens prepararem per a viure la Setmana gran dels cristians, amb una "sorpresa" que girarà entorn la creu de Crist i com pot il·luminar les nostres vides... I fins aquí puc llegir...
“En aquells dies, Déu va fer sortir fora Abram i li digué: «Mira el cel i posa’t a comptar les estrelles, a veure si les pots comptar; doncs així serà la teva descendència.» Abram cregué en el Senyor i el Senyor ho tingué en compte per donar-li una justa recompensa.” 