Dissabte 22 de maig, al Parc de Vallparadís, a Terrassa, Mons. Francesc Pardo (a la foto), bisbe delegat de la Pastoral de Joventut, ens va fer riure a tots amb el "Ja és tard, no us llegiré tot el missatge dels bisbes, però sí alguns SMS". Teníem el missatge sencer al llibret que ens van donar per seguir l'acte Marià i l'Eucaristia. Per si encara no us l'heu pogut llegir i per a tots aquells que no vau poder assistir a l'Aplec de l'Esperit, us copiem aquí tot el missatge. Val molt la pena ;-)
"Estimats joves: Coratge!
Aplegats per l'Esperit a Terrassa, ens adrecem a vosaltres, nois i noies de les diòcesis de Catalunya, Balears i Andorra que hi heu participat, i alhora a tots els altres joves que cerquen, entre moltes propostes de vida, la que més empleni el seu desig de realització personal i de millora del petit i gran món de cada dia.
No només hem recordat la primera Pentecosta, la vinguda de l'Esperit Sant sobre els apòstols i deixebles de Jesús per fer-ne els seus testimonis, sinó que hem viscut una nova Pentecosta, ben conscients d'haver rebut pel baptisme i la confirmació l'Esperit Sant Defensor, Esperit de saviesa i d'intel•ligència, Esperit de consell i de fortalesa, Esperit de ciència i de pietat, Esperit que ens fa experimentar i invocar Déu com a Pare.
Aquest és el desè Aplec de l'Esperit en el qual, recollint la torxa de tots els anteriors, ens hem ajudat, per l'acció de l'Esperit, a refermar el convenciment, que Jesús és amb nosaltres cada dia.
Us fem novament la proposta de Jesús per viure de veritat. Ell mateix és qui se'ns ofereix com el camí, la veritat i la vida.
QUÈ DESITGEU A LA VIDA?
- No deixeu mai de fer-vos preguntes, les grans preguntes, sobre allò que desitgeu, i alhora sigueu capaços de cercar respostes, fiant-vos de la "saviesa" i "experiència" dels que han fet la mateixa recerca fiant-se de Jesús de Natzaret.
No estigueu satisfets amb les quatre distraccions i entreteniments que la moda posa a les vostres mans, oblidant-vos de la recerca de sentit, felicitat, amor i veritat.
Que no se us arrapi al cor l'individualisme, la sensació d'inutilitat, la recerca del plaer i el benefici sense cap més criteri. No us deixeu abatre pels possibles fracassos.
NO FIXEU ELS ULLS EN NINGÚ MÉS QUE JESÚS! I SIGUEU DEIXEBLES SEUS!
- El deixeble descobreix Jesucrist, l'estima, el segueix i experimenta que, gràcies a Ell, canvia la seva vida, recolzat en l'amor de Déu, el Pare.
- El deixeble sap que es troba de pas, que la veritable pàtria, la vida i l'amor del tot i per sempre serà un regal al final del camí, quan arribi a la casa del Pare, d'on ha sortit, després de traspassar l'abisme de la mort, perquè Jesús hi ha passat, l'ha vençuda i nosaltres formem la mateixa cordada.
- El deixeble llegeix, medita, prega amb l'Antic i el Nou Testament, on hi troba una Paraula que és Bona Notícia, orientació, ànim, coratge i, alhora, exigència.
- El deixeble s'interessa per la persona concreta, la seva història, vida, necessitats i, si cal oferir-se per a un servei, el fa; i si cal fer festa, en participa; i si cal oferir consol, l'ofereix.
- El deixeble necessita un aliment que és el Crist, per restar-hi unit, rebre els seus dons i donar fruit. Per això participa, sobretot els diumenges, de l'Eucaristia amb els altres germans en la fe.
- El deixeble camina al costat dels altres deixebles, formant part de la família que és l'Església.
- El deixeble esdevé proïsme, capaç de dialogar, d'ajudar, de sacrificar-se pels altres, tot explicant i donant testimoni de les raons de la seva vida i, sobretot, oferint la pròpia experiència d'amistat amb Jesús.
- El deixeble, malgrat les ofertes més fàcils i les dreceres més atraients que se li ofereixen, no abandona.
- El deixeble pot contemplar el món, els fets, les persones i ell mateix d'una manera diferent, des de la mirada amorosa de Déu, que reconeix en Jesús, gràcies a la pregària.
- El deixeble té Maria com a Mare, se li confia i se sent encoratjat a respondre -com Ella- amb un sí a la missió a la qual Déu el crida.
SIGUEU MEMBRES VIUS DE L'ESGLÉSIA, LA FAMÍLIA DE DÉU.
Sí, l'Església us necessita, us necessitem, per rejovenir-la, per fer-la llar acollidora per als altres joves. I vosaltres la necessiteu perquè us ofereix el Crist i els seus dons. L'Església us acompanya en el vostre camí, i hi trobareu el perdó, la fortalesa, la pau, el millor tresor.
Visqueu units i sigueu membres vius de la nostra família eclesial, la de Jesús i la de tots nosaltres, malgrat que a vegades enfosquim el seu rostre. Col•laboreu a fer-la més bonica, més atraient, més coherent amb la Bona Notícia que ofereix.
CONFIEU EN L'ESPERIT!
Sense el gran do de Jesús, l'Esperit Sant, res no podem.
L'Esperit:
- Renta tot el que no és net, en nosaltres i fora de nosaltres.
- Rega el que és sec, sigui de fe, d'esperança, d'estimació, de raons per a viure. Aigua que amoroseix tantes i tantes sequeres interiors.
- Guareix tota malaltia.
- Suavitza les nostres asprors, malhumor, tensions, dureses.
- Ens enfervoreix quan el desamor a Déu i als altres se'ns arrapa al cor.
- Ens condueix ben regits i orientats.
- Dóna el mèrit de la virtut, el camí de la salut, la joia immortal i plena.
Amb els dons de l'Esperit, recolzats en l'amor de Déu-Pare, acompanyats cada dia pel Senyor Jesús, visqueu la vostra vida de cada dia, a la família, al treball o estudiant, a la parròquia, al grup o moviment...sense por i amb la joia de ser testimonis de la Bona Nova.
Amb tot l'afecte i la benedicció dels vostres bisbes.
Els Bisbes de Catalunya"
