Com és el teu cor?

Un dia un home jove es va situar al centre del poblat i va proclamar que posseïa el cor més bonic de tota la contrada. Una gran multitud s’avalotà al seu voltant i tothom admirà i comentà que, efectivament, el seu cor era perfecte, ja que no s’hi observaven cap màcula ni cap esgarrinxada. Tots van coincidir que era el cor més formós que mai havien vist. En sentir-se lloat, el jove es va sentir més orgullós i, encara amb més fervor, va assegurar que posseïa el cor més meravellós de tota la demarcació. Encara s’estava delectant de la seva bona estrella quan un vell se li apropà i li digué: per què dius això, si el teu cor no és pas tan formós com el meu?

Sorpresos, la multitud i el jove van admirar el cor de l’avi i veieren que, tot i bategar vigorosament, es trobava recobert de cicatrius. Fins i tot hi havia llocs on mancaven trossos i havien estat substituïts per uns altres que no encaixaven, i se’ls veien les vores i les arestes irregulars que sobresortien pel voltant. És més, hi havia llocs amb forats on mancaven trossos realment profunds.

La mirada de la gent s’esglaià –com pot dir que el seu cor és més formós que el d’aquest jove?- van pensar…

El jove contemplà el cor de l’ancià i, en veure el seu estat desmanegat, es va posar a riure. “Deus estar fent broma!”, digué. “Comparar el teu cor amb el meu…que és perfecte. En canvi el teu és un garbell de cicatrius i dolor.”

“És cert” digué el vell, “ el teu cor llueix perfecte, però jo mai m’implicaria amb tu… Mira, cada cicatriu representa una persona a la qual vaig lliurar tot el meu amor. Vaig arrencar trossos del meu cor per donar-los a tots aquells que he estimat. Alhora, molts em van regalar un tros del seu, que jo he col·locat en el lloc que restava obert. Com que les peces no eren iguals, en encaixar-les podia veure les vores, de les quals en faig joia, perquè quan les contemplo em recorden tot l’amor que hem compartit.” “Hi va haver ocasions en què vaig lliurar un tros del meu cor a algú, però aquesta persona no em va oferir un tros del seu a canvi. Això m’ha deixat aquests forats, donar amor és arriscar, però, tot i el dolor que aquestes ferides obertes em produeixen, em recorden que els continuo estimant i alimenten l’esperança que algun cop tornin per omplir el buit que van deixar al meu cor. Déu ens dóna un cor gran perquè el fem servir, no per guardar-lo com un tresor sota terra. Comprens ara el que vol dir formós?”.

El jove guardà un temps en silenci, mentre les llàgrimes li regalimaven galtes avall. S’apropà al vell, s’arrancà un tros del seu jove i formós cor i li va oferir. L’ancià el rebé i el col·locà en el seu; arrencà un tros del seu cor vell i malgirbat i amb ell taponà la ferida oberta del jove. La peça hi entrà, però no a la perfecció. Com que no eren trossos idèntics, es notaven les arestes. El jove es mirà el cor; ja no era perfecte, però lluïa molt més formós que abans perquè l’amor de l’avi ara fluïa pel seu interior.

I el teu cor, com és?

Mig miler de joves omplen la parròquia de Betlem

El cardenal Lluís Martínez Sistach, arquebisbe de Barcelona, va presidir dissabte 10 de març a la tarda la tercera de les accions de la Missió Metròpolis, amb una catequesi adreçada als joves de l’arxidiòcesi, que van omplir la parròquia de la Mare de Déu de Betlem, a la Rambla de Barcelona, procedents de parròquies, grups, escoles i moviments. Hi havia una petita representació de joves de la nostra parròquia de Sant Cristòfol de Premià de Mar ;)

L’acte es va iniciar amb l’entrada de la Paraula de Déu i la proclamació del passatge on Jesús formula la pregunta “Qui sóc jo per vosaltres?”. Acte seguit, diversos joves van explicar, a través d’un vídeo, què significa Jesús per a ells. A continuació el cardenal de Barcelona va fer una catequesi, en clau de proximitat, en la qual va explicar com la fe en Jesús pot canviar la vida dels joves.

Després el Cardenal es va deixar interpel·lar per les preguntes de 10 joves de l’arxidiòcesi, d’idiosincràsies molt diverses, que van fer-li presents les seves inquietuds sobre les qüestions que més interessen els joves cristians, com ara la imatge de l’Església, alguns temes de moral, el perquè del patiment o com ser capaços d’evangelitzar, entre d’altres. Les respostes, senzilles però profundes, van copsar els joves presents.

Finalment un grup d’ells va portar una gran creu fins l’altar, donant peu així a una estona de pregària, que va concloure amb una representació musical sobre com Jesús salva. A continuació es va acollir un cofre amb exemplars de l’Evangeli de Sant Marc, simbolitzant el gran tresor que l’Església té per oferir al món. El Cardenal en va lliurar un exemplar als joves perquè el lliurin a algun amic o company, amb esperit evangelitzador. Una coral de gòspel va cloure l’acte, els càntics de la qual van dur els joves fins la veïna parròquia de Santa Anna, on els assistents van compartir un berenar de germanor.

Comunicat de premsa de la Delegació de Mitjans de Comunicació de l'Arquebisbat de Barcelona (menys la cursiva, que és nostra ;)

No convertiu en mercat la casa del meu Pare Jn 2, 13-25

Jesús entra al temple de Jerusalem i expulsa als venedors. Han convertit la casa del seu Pare en una cova de lladres! És Quaresma; no és una bona oportunitat per expulsar del nostre cor tot allò que ens impedeix seguir Jesús i començar a viure de veritat? Com ens recorda Dan Stevers, per què malgastar amb tonteries aquesta vida que un dia, tard o d’hora, s’acabarà? 


Aprofita cada instant; és un regal de Déu. Aquesta Quaresma expulsa els venedors i dedica't a l’únic que val la pena: ESTIMAR DÉU I ELS GERMANS! 

1. Quins són els venedors que has deix at entrar a casa teva, i impedeixen que Déu habiti en el teu cor?

2. Com aprofitar cada dia  perquè puguis dir al final del dia que ha valgut la pena viure?

Una Quaresma senzilla

Viu senzillament perquè altres, senzillament, puguin viure.

Viure la senzillesa és no necessitar tenir moltes coses per ser feliç,no caient en el consumisme ni en les modes que ens obliguen a comprar el nou, l'últim.

Viure la senzillesa és tenir més alegria en donar, o en compartir, que en rebre, perquè has descobert el poder misteriós que té la paraula gratuïtat.

Viure la senzillesa és buidar el cor de totes les coses innecessàries que l'ocupen, i omplir-lo del tresor de l'amistat, de la proximitat i de la trobada humana amb els altres.

Viure la senzillesa és creure que la teva vàlua i dignitat estan en el que ets com a persona i no en el que tens o la posició social que ocupes.

Viure la senzillesa és solidaritzar-se amb tantes germanes i germans de la teva família humana que viuen injustament en la pobresa i necessitat, i et mobilitzes i t'impliques perquè no vols viure millor que ells.

Viure la senzillesa és posar la teva confiança i seguretat no en els diners o possessions, sinó en els teus béns espirituals, en les teves conviccions i creences, a la teva fe, en les teves capacitats, a la teva força interior i en la d'aquells que t'estimen i aprecien .

Viure la senzillesa és treballar per viure i no viure per treballar.

Viure la senzillesa és gaudir dels innombrables regals que la vida, la naturalesa, t'ofereix constantment cada dia, i que passen desapercebuts per a la majoria de la gent.

Viure la senzillesa és respectar i tenir cura de la natura amb la teva forma de viure, reciclant, reduint el consum innecessari.

Viure la senzillesa és utilitzar els diners perquè tu i la teva família pugueu viure amb dignitat, i perquè els altres també puguin viure amb dignitat si ho inverteixes en banca ètica i si t’acostumes a exigir productes que provinguin del comerç just i del comerç local .

Càritas, Campanya institucional, 2011-2012